Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Sexual, i en l’actual context protagonitzat per l’emergència i difusió de la covid-19, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius…
Denunciem:
En els darrers mesos hem presenciat la reorganització de l’atenció a la salut, tant de professionals com infraestructures. En el context d’emergència que hem viscut, i seguim vivint, s’estan evidenciant les conseqüències d’anys de retallades pressupostàries producte de no haver considerat la sanitat pública com una prioritat fonamental per a la cura i garantia del benestar de totes les persones.
L’àmbit de la salut sexual ha sigut un dels grans perjudicats. Des de l’Associació hem pogut constatar com s’han desatès múltiples consultes relacionades amb la prevenció, control i seguiment de les Infeccions de Transmissió Sexual; la provisió de mètodes anticonceptius i l’atenció a les incidències o dubtes que poden sorgir durant els tractaments; o qualsevol afecció i/o malestar vinculat a la salut sexual. En moltes ocasions les persones que s’han trobat en aquest tipus de situacions han rebut una negativa assistencial, sovint sense alternativa, argumentada en base a l’escenari actual i l’optimització de recursos per a fer front a l’epidèmia de la covid-19.
No pot ser que per a tractar un problema de salut en generem d’altres. És imprescindible detectar els dèficits de personal i recursos materials dels serveis públics per tal de solucionar-los, i aquesta solució no pot tornar a passar per a determinar quines vessants de la salut es poden atendre i quines menysprear. Durant el període actual cal mantenir l’atenció a la salut sexual i reproductiva així com comprendre i adaptar-se a les necessitats del present i anticipar-se a possibles dificultats futures. S’ha de facilitar i garantir l’accés, modificar els protocols d’intervenció (com en el cas de l’avortament) i assegurar la provisió farmacològica i la disponibilitat d’instrumental i de procediments de laboratori. La salut sexual i reproductiva és un component essencial del benestar individual i col·lectiu, per això cal reconèixer-la com a tal i blindar-la.
Amb l’ordre de confinament es va infravalorar la incidència i prevalença de la violència masclista, sense preveure que, per a moltes dones, tancar-se a casa va significar trobar-se les 24 hores, els 7 dies de la setmana, convivint amb una persona que exerceix maltractament. A la vegada no hi ha haver una reorganització significativa dels dispositius d’atenció a la violència masclista que pogués donar resposta a aquesta situació d’emergència i risc sobrevingut.
Les violències masclistes, incloent la violència sexual, tant en el context d’una relació com en qualsevol altra interacció social, són un dels principals obstacles per a poder viure una sexualitat positiva, imprescindible per assolir un bon estat de salut sexual. Les accions de prevenció i sensibilització segueixen sent una prioritat i no poden quedar aparcades en temps de covid. També cal identificar els casos de violència masclista que estan tenint lloc durant aquest període i les mancances institucionals que dificulten la seva assistència, reconèixer els errors per a rendir-ne comptes i rectificar de cara al futur.
Entendre la sexualitat com una dimensió integral i diversa de totes les persones, des que naixem fins que morim, implica que no podem desvincular-la de la història de vida de cadascú ni de la resta d’aspectes de la nostra existència. Seria hipòcrita parlar de sexualitats sense considerar què ens està passant a nivell social o totalment falaç pretendre que la salut sexual només fa referència a qüestions de tipus biològic.
Cal, doncs, fer especial èmfasi a les dificultats que estan experimentant cada vegada més persones davant una gestió de la pandèmia que no ha qüestionat el manteniment del model neoliberal i totes les desigualtats que comporta. Acomiadaments, desnonaments i un empobriment in crescendo de les classes populars, sobretot dels sectors laborals més precaritzats, com l’àmbit de les cures, ocupat, en gran part, per treballadores dones i migrades. Assentat sobre la divisió sexual i racial del treball, el capitalisme global fa estralls en el context actual, demostrant les disparitats socioeconòmiques en relació als contagis i mortalitat de la malaltia, amb un discurs centrat en la responsabilitat individual enlloc d’esmenar un sistema de protecció social absolutament deficient que augmenta exponencialment la vulnerabilitat de tantes i tantes persones.
Enmig d’aquesta situació no es pot promoure un bon estat de salut sexual sense considerar els determinants esmentats. L’angoixa derivada de la pobresa i precarietat, la limitació d’espais de socialització i el sentiment de soledat de moltes persones, el patiment per a poder obtenir o mantenir unes mínimes condicions materials necessàries per a la supervivència (com l’habitatge i l’alimentació), dificulten amb escreix l’existència i el desig de temps per a gaudir de les sexualitats.
I per això reivindiquem:
Quant a l'autor