• Comunitat

26S Dia Mundial de l’Anticoncepció

En motiu del Dia Mundial de l’Anticoncepció, donat l’actual context protagonitzat per l’emergència i difusió de la covid-19, des de L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius

Considerem que:

  1. Cal garantir i reforçar l’accés a la contracepció durant la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19

En els darrers mesos hem presenciat la reorganització de l’atenció a la salut, tant de professionals com infraestructures. En el context d’emergència que hem viscut, i seguim vivint, s’estan evidenciant les conseqüències d’anys de retallades pressupostàries producte de no haver considerat la sanitat pública com una prioritat fonamental per a la cura i garantia del benestar de totes les persones.

L’àmbit de la salut sexual ha sigut un dels grans perjudicats. Des de L’Associació hem pogut constatar com s’han desatès múltiples consultes relacionades amb provisió de mètodes anticonceptius i l’atenció a les incidències o dubtes que poden sorgir durant els tractaments.

En aquest sentit fem nostres les reivindicacions proposades en la resolució del Parlament europeu (26 juny 2020) http://assembly.coe.int/nw/xml/XRef/Xref-XML2HTML-en.asp?fileid=28675&lang=en

“Considerar la contracepció, incloent l’anticoncepció d’urgència com un servei essencial a ser mantingut durant la crisi i posar tots els mitjans necessaris per garantir la provisió d’accés a aquests serveis”

“Garantir l’accés sense discriminació als serveis de salut sexual i reproductiva i facilitar-ho, incloent l’autorització telefònica i online de serveis i accés a la contracepció sense recepta, particularment en els casos de restricció de moviment relacionats amb la pandèmia de la Covid-19; i mantenir aquestes mesures tan com faci falta, fins després de la finalització de la crisi sanitària”.

  1. Cal facilitar l’accés a la contracepció i l’equitat contribueix a combatre la feminització de la pobresa

Catalunya compta amb un quart de la seva població que viu en situació de pobresa de forma estructural i, sabem del cert, que la gran majoria són dones. L’actual pandèmia causada pel COVID-19, ha incrementat aquesta proporció de forma exponencial situant a les dones que estaven precaritzades, irregularitzades, a les que han hagut de prioritzar tasques de cures familiars abans que laborals i econòmiques, pensionistes, amb diversitats funcionals, joves estudiants i a l’atur… i un llarg etcètera que han passat a expandir considerablement el que entenem per feminització de la pobresa.

En aquesta situació, i seguint el que hem estat reivindicant des de sempre com a moviment feminista i en favor dels drets sexuals i reproductius, creiem que és imprescindible promoure mesures concretes d’accessibilitat a l’anticoncepció.

Múltiples estudis, ja siguin de l’OMS, d’Unicef, de la mateixa Agència de Salut Pública de Barcelona demostren que la prevenció dels embarassos no planificats permet a les dones adolescents i joves finalitzar l’escolarització i adquirir els coneixements fonamentals per al creixement personal. També, mostren com les dones adolescents i joves dels barris més empobrits de Barcelona són les que amb més freqüència tenen un embaràs no planificat i el duen a terme vivint una maternitat adolescent que interromprà el seu desenvolupament i cronificarà la situació de pobresa al seu entorn.

Malgrat tot, també sabem que el 82% dels embarassos entre dones de 15 a 24 anys són no planificats i el 57% del total d’embarassos acaba en una interrupció de l’embaràs. Actualment a Catalunya com en altres entorns del nostre país, l’elecció dels mètodes anticonceptius està clarament condicionada per les barreres d’accés, d’informació i econòmica. Aquestes barreres són també obstacles en l’exercici dels nostres Drets Sexuals i Reproductius i, a la vegada, són barreres que aprofundeixen la feminització de la pobresa per no donar opció a les dones a decidir sobre el seu cos, la seva maternitat i la planificació de la seva vida sexual i reproductiva.

La situació actual requereix entendre que les dones joves, racialitzades, irreguaritzades, en situació de violències, d’origens culturals diversos, amb diversitat funcional, precaritzades… estem patint el pes afegit de la crisi a les discriminacions que ja vivíem, reduint les seves possibilitats i drets a la mínima expressió. Haver de fer front a les despeses generades per l’anticoncepció i productes d’higiene menstrual les endinsa cada cop més en aquesta escletxa insalvable que ens condemna a ser pobres per ser dones.

  1. Hi ha un consens per garantir l’anticoncepció universal i gratuïta, a què esperem?

Actualment un implant subdèrmic té un cost de 60 euros amb recepta. I el DIU de coure te un cost d’uns 50 euros. Tot i que l’implant protegeix d’embarassos no desitjats durant 3 anys i el DIU de fins a 5 anys. També sabem que el cost de les pastilles està sobre uns 10 euros al mes, els preservatius sobre uns 3 euros per ús, l’anell vaginal uns 20 euros al mes i, així, podem anar llistant la situació realment insostenible per a la majoria de dones que ens deixarà exposades a un embaràs no desitjat amb tot el que això comporta.

Ja fa temps que associacions de professionals, l’OMS, el Parlament Europeu i L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, entre moltes d’altres entitats, reivindiquem que l’anticoncepció ha de ser universal i, per tant, gratuïta i, de la mateixa manera ho han de ser també els productes d’higiene menstrual perquè són productes per a la salut pública, perquè formen part de la garantia dels drets sexuals i reproductius i, com a tal, dels drets humans. Les dones hem de garantir la nostra agència i decidir sobre les nostres vides i els nostres cosses.

Col·labora

Volem que l’associació es construeixi entre totes!
Skip to content