Les organitzacions i persones signants aquí fem una crida a defensar la justícia reproductiva com a principi essencial de la democràcia, els drets humans i la igualtat.
La justícia reproductiva reconeix el dret de totes les persones a decidir lliurement si volen tenir fills o no, quan tenir-ne i en quines condicions, així com el dret a criar-los amb dignitat, seguretat i els suports necessaris. Suposa entendre que les decisions reproductives només són veritablement lliures quan existeixen les condicions socials, econòmiques, sanitàries i jurídiques que permeten fer-les efectives sense violència, discriminació ni coerció.
Des d’aquesta perspectiva, el dret a l’avortament constitueix una peça imprescindible de la justícia reproductiva. Defensar-lo implica també garantir les maternitats desitjades, combatre les desigualtats que condicionen la llibertat de decidir i assegurar que cap persona no vegi limitada la seva capacitat de construir el seu projecte de vida per raons de gènere, origen, situació administrativa, orientació sexual, identitat de gènere, discapacitat, edat i/o recursos econòmics.
Tanmateix, assistim a una ofensiva política i cultural creixent que qüestiona aquests principis.
En diversos països observem com el dret a l’avortament torna a situar-se al centre de les agendes dels moviments d’extrema dreta. Però aquesta ofensiva ja no s’expressa únicament mitjançant propostes de prohibició o restricció directa. Es desenvolupa també a través d’estratègies graduals que transformen el llenguatge, les categories jurídiques i les polítiques públiques relacionades amb l’autonomia reproductiva.
La incorporació de noves categories com el «concebut no nascut», els discursos que situen la natalitat com una qüestió de «prioritat nacional», la promoció de determinats models familiars o les iniciatives que desplacen el focus dels drets de les persones cap a suposats interessos demogràfics formen part d’un canvi de paradigma que mereix una reflexió democràtica profunda.
Els drets poques vegades desapareixen d’un dia per l’altre. Abans canvien els marcs des dels quals una societat els interpreta.
Per això resulta imprescindible analitzar críticament aquests processos abans que es tradueixin en noves barreres per a l’exercici efectiu dels drets sexuals i reproductius.
El dret a l’avortament forma part dels drets humans i és una garantia democràtica
L’accés a l’avortament deriva directament del dret a la sobirania corporal, la salut, la dignitat, la igualtat, la privacitat i la no-discriminació.
Així ho han reconegut de manera reiterada les Nacions Unides, l’Organització Mundial de la Salut, el Comitè CEDAW, el Comitè DESC, el Comitè de Drets Humans, el Consell d’Europa i el Parlament Europeu, que han recordat l’obligació dels estats de garantir un accés efectiu, segur, universal i lliure de discriminació als serveis d’avortament.
Garantir aquest dret no consisteix únicament a mantenir-ne el reconeixement legal.
Implica assegurar que es pugui exercir en condicions reals d’equitat.
Encara avui persisteixen desigualtats territorials importants, obstacles administratius, dificultats derivades de l’objecció de consciència, manca d’informació accessible, situacions de violència institucional i campanyes organitzades d’estigmatització i assetjament.
La nostra experiència quotidiana demostra que aquestes barreres continuen existint i afecten especialment les persones que es troben en situacions de més vulnerabilitat.
Defensar la justícia reproductiva significa defensar els límits del poder de l’Estat
Les institucions democràtiques tenen la responsabilitat de garantir drets, no d’orientar les decisions reproductives de la ciutadania.
Les polítiques públiques han de fer possible que totes les persones puguin decidir lliurement si volen tenir fills, quan fer-ho i en quines condicions; garantir que les persones que volen ser mares o pares puguin ser-ho amb dignitat; i assegurar que ningú no sigui obligat a continuar un embaràs ni vegi condicionada la seva reproducció per motius econòmics, socials, culturals o ideològics.
La reproducció no pot convertir-se en una eina al servei d’objectius demogràfics, identitaris o polítics.
Quan l’Estat deixa de protegir l’autonomia reproductiva per començar a orientar qui s’ha de reproduir, quines famílies mereixen reconeixement o quines maternitats s’han de promoure, deixa d’ampliar drets i governa la reproducció com a eina de control social.
Per això, defensar la justícia reproductiva és també defensar una democràcia basada en la llibertat, la igualtat i els drets humans.
Per tot això, les organitzacions i persones signants fem una crida a:
- Garantir l’accés efectiu, universal i equitatiu a l’avortament a tot el territori, eliminant les barreres territorials, econòmiques, administratives i socials que encara persisteixen.
- Reforçar els sistemes públics de salut com a garants dels drets sexuals i reproductius, assegurant serveis accessibles, professionals formats i una regulació adequada de l’objecció de consciència.
- Protegir el dret a l’avortament davant de qualsevol retrocés legislatiu, institucional o administratiu que debiliti les garanties existents o erosioni progressivament l’autonomia i la justícia reproductiva.
- Combatre l’estigma, la desinformació, l’assetjament i la violència contra les persones que exerceixen aquest dret i contra les que el garanteixen.
- Impulsar polítiques públiques basades en els drets humans, l’evidència científica i la justícia reproductiva, garantint tant el dret a no tenir fills com l’opció de tenir-ne i criar-los en condicions dignes.
- Defensar la justícia reproductiva com a principi essencial de qualsevol democràcia, reafirmant que el paper de l’Estat consisteix a garantir drets i crear les condicions per exercir-los, mai a substituir la voluntat de les persones ni a orientar les seves decisions reproductives.
Convidem les organitzacions socials, les entitats feministes, les societats científiques, els col·legis professionals, les institucions acadèmiques, les organitzacions de drets humans i totes les persones compromeses amb la justícia social a adherir-se a aquesta Declaració i a construir una aliança àmplia en defensa de la justícia reproductiva.
Perquè defensar la justícia reproductiva és defensar una societat on totes les persones puguin decidir sobre la seva vida, el seu cos i el seu futur en condicions de llibertat, igualtat i dignitat. I perquè no hi ha democràcia plena quan el poder públic pretén decidir sobre la reproducció de les persones.