Durant l’any darrer, al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, conegut com a CJAS, hem demanat sistemàticament a totes les persones que han vingut a la consulta que omplissin, si així ho desitjaven, un qüestionari sobre les violències masclistes. És el nostre protocol. Un protocol propi pensat per detectar, de la manera més precoç i universal possible, situacions de violències masclistes entre els i les adolescents. Parant especial èmfasi en les situacions de control i gelosia, derivades de la cultura de l’anomenat amor romàntic.
833 dones, amb una mitjana d’edat de 20 anys, han respost les preguntes de les quals extraiem que el 33% de les dones adolescents i joves han viscut violències masclistes en els darrers 12 mesos. Pel que fa a la visió d’una mateixa, una de cada deu joves (un 9,5%) confessa que no se sent còmoda amb el seu aspecte físic. Quant a les relacions sexo-afectives en general, un quart de les adolescents (el 26%) declara que ha viscut situacions de violència psicològica; i una desena part, violències físiques i sexuals (un 9,5% i un 9% respectivament). Entrant dins l’àmbit de la parella, la situació s’agreuja. Un 15% admet que se senten incomodades pel control i la gelosia de les seves parelles. Del 9% de joves que han viscut violències sexuals, una de cada quatre l’ha patit dins la parella.
El treball de detecció precoç de les violències masclistes i del resultat del qüestionari demostra la rellevància de les violències masclistes dins el col·lectiu d’adolescents i joves i el pes important que encara manté l’ideal romàntic en la nostra socialització i que fa que normalitzem actituds violentes només pel fet d’associar-se a aspectes suposadament inherents a l’amor. Entre aquestes actituds destaquen la gelosia i el control, el patiment i la submissió de la noia cap als desitjos del noi. Aquest imaginari de l’amor romàntic és un dels substrats que explicaria la “invisibilitat” i la manca d’identificació de les situacions de violència vinculades.
El mite de l’amor romàntic, clàssic en la nostra cultura, perpetua els estereotips de gènere i és la base de moltes relacions tòxiques. Aquest suposat ideal romàntic provoca l’acceptació, normalització, justificació o tolerància de comportaments clarament abusius de les violències masclistes.
[Extret de: Comunicat de Novembre Feminista 14 F «Desmuntem Sant Violentín Construïm relacions amoroses lliures de violències masclistes»:https://vagafeminista.cat/barcelona/sant-violenti-proufeminicidis].
Des del CJAS obrim diferents vies d’actuació per derivar la persona que vulgui treballar aquest tema cap al servei més útil per a ella. Entenem, doncs, que la nostra tasca ha de ser integral: prevenció, detecció i intervenció. Així mateix, exposem la necessitat que aquest protocol també es realitzi en altres espais per evitar que aquestes violències acabin passant desapercebudes o invisibilitzades.
El Centre Jove d’Atenció a les sexualitats i el Protocol sobre violències masclistes
Cada visita al centre, esdevé una finestra d’oportunitat per treballar temes sensibles amb un col·lectiu de població de difícil accés pels serveis de salut i social i a més des d’un clima de confiança. El CJAS veu passar al llarg d’un any unes 2500 joves de fins a 30 anys que s’hi apropen per a consultes sobre la sexualitat. Acudeix al centre perquè saben que seran tractades de manera individualitzada i confidencial i se’ls dedicarà el temps que faci falta per resoldre la seva situació. Així, aquesta predisposició a abordar temes íntims ens permet abordar i aprofundir en les seves relacions i per tant, poder detectar amb més facilitats casos de violències masclistes.
El Protocol sobre violències masclistes busca, doncs, aprofitar el potencial de les consultes al centre per a establir un sistema de detecció de casos en fases primerenques. Habitualment aquestes violències són detectades i gestionades quan ja s’ha arribat a situacions molt agreujades i on el patiment per part de la dona ha estat molt llarg.
Des del CJAS considerem que per tal de prevenir les violències masclistes és necessari identificar públicament que l’amor romàntic és un dels pilars fonamentals que sostenen el sistema patriarcal generador de desigualtats i violències que vulneren els drets humans de les dones.
Sobre l’APFCIB i el CJAS
L’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCiB) és una entitat no governamental interdisciplinària d’àmbit autonòmic formada per persones interessades en la promoció i defensa del Drets Sexuals i Reproductius. Es va constituir a Barcelona l’any 1982, arran del sorgiment dels Centres de Planificació Familiar. Es proposa impulsar, fomentar i facilitar la sensibilització, la prevenció i l’educació de la societat en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.
El Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) és el programa jove de l’APFCiB que, des que va obrir les seves portes el 1992 a Barcelona, ha atès presencialment més de 50.000 joves i adolescents que hi han entrat per trobar solució una angoixa o a un dubte sobre sexualitat. El CJAS atén a joves de fins a 30 anys de manera gratuïta, anònima i confidencial sobre qualsevol tema relacionat amb sexualitat.
[…] y de ellas, una de cada cuatro, especifica violencia sexual dentro de la pareja. (Fuente APFCIB-CJAS […]
Quant a l'autor