El feminisme frena la llei Gallardón
Des que el passat 20 de desembre de 2013 el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, presenta la reforma de llei de l’avortament, la mobilització feminista no ha cessat per frenar una regulació que suposaria una restricció major a un dret fonamental per a les dones que la primera Llei de 1985.
Després que l’Avantprojecte de Llei Orgànica per a la protecció de la vida del concebut i de la dona embarassada hagi estat retardat una vegada i una altra, atrapat en una burocràcia sense límits, les tensions internes dins del mateix PP han fet que la Llei Gallardón es guardi en un calaix, segons ha confirmat avui Mariano Rajoy als mitjans de comunicació, qui anuncia que la seva intenció és reformar la legislació actual sobre l’avortament per impedir que les menors de 17 anys puguin exercir el dret a decidir sobre la interrupció de l’embaràs sense el permís patern i crear un Pla de Protecció de la Família que podria veure la llum abans de final d’any.
Malgrat l’anunci de Rajoy, els col·lectius feministes temen que el Tribunal Constitucional sigui ara el braç executor d’una batalla perduda en l’esfera política des que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, assenyalés en un programa de televisió que encara està pendent un recurs d’inconstitucionalitat presentat contra la llei actual. Fins al moment, el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP a la Llei de 2010 estava en suspens, en previsió d’una possible derogació de la llei i substitució per una altra. El recurs se centra en part de l’articulat, no en el conjunt de la llei.
Una porta de darrere
Adoración Guamán, professora de Dret a la Universitat de València, creu que “s’aprofitarà una possible inconstitucionalitat de l’articulat per afrontar una reforma total o parcial que acontenti els sectors més durs, sobretot pel que fa a l’objecció del personal sanitari, les menors i la regulació per terminis”. Segons la seva opinió, l’ús del Tribunal Constitucional com a porta de darrere per entrar a regular una qüestió vinculada a l’ètica i al dret a decidir de les dones vulnera la independència d’un dels pilars de l’Estat de Dret. “Demostra la crisi democràtica en la qual ens trobem submergits i planteja seriosos dubtes sobre la mateixa legitimitat del Tribunal”, afegeix Guamán, que destaca que, traspassant el tema a l’alt tribunal, “el debat es trasllada de la dona i la seva autonomia com a subjecte polític de cara a decidir sobre temes ètics o biològics en què un tribunal no ha de prendre part”.
Centrar el debat en termes jurídics deixa al marge altres qüestions fonamentals que la despenalització parcial de l’avortament que suposa l’actual llei tampoc afronta. Les retallades en sanitat estan afectant la prevenció d’embarassos no desitjats, per la qual cosa la informació sobre anticoncepció que es dóna en els centres o la col·laboració amb instituts de la zona per donar suport a l’educació sexual és una de les tasques més importants.
C., treballadora auxiliar del personal sanitari d’un d’aquests centres i participant en la Marea Blanca, explica a Diagonal les conseqüències en la prevenció dels embarassos no desitjats que estan tenint les retallades en sanitat. “Si només hi ha dues o tres persones capaces d’abordar la prevenció i l’educació sexual, la càrrega de treball és tal que es queda per l’últim”. La reforma en educació, amb l’entrada de la LOMCE, també ha suposat deixar de banda l’educació sexual-afectiva que s’impartia a l’escola pública.
Nova etapa de mobilitzacions
Per a les feministes està clar. Justa Montero, de Mujers ante el Congreso, i activista feminista des de la Transició, subratlla que sobren raons per mantenir la mobilització perquè “l’amenaça de l’avantprojecte existeix encara avui dia”. Segons explica Montero a Diagonal, encara que no es presenti l’avantprojecte de llei, el 28 de setembre hi ha una cita ineludible per reclamar el dret de les dones a decidir. “És una cosa que està qüestionada i hem d’exigir lleis que el respectin”, afirma.
El 28 de setembre se celebra el Dia d’Acció Global per la Despenalització de l’Avortament, una jornada amb més tradició a Amèrica Llatina, i que a El Salvador s’uneix a la campanya per l’excarceració de disset dones acusades d’haver avortat, algunes de les quals porten ja catorze anys a la presó. Ana Suaiti, col·laboradora de la campanya a l’Estat espanyol, destaca que els moviments antielecció a El Salvador estan dirigits per militars o fills de militars. “El 1997, van aconseguir una reforma constitucional per introduir el dret del nasciturus. Anteriorment teníem una llei de supòsits. Amb la reforma constitucional la penalització és completa”, explica Suaiti, que assenyala també com les dones que estan anant a la presó són les més pobres, les que van a hospitals públics al patir avortaments espontanis i són denunciades pel personal de l’hospital. “L’única dona que va ser denunciada per un hospital privat va ser una que no va poder pagar la factura. A Amèrica Llatina, l’avortament insegur causa el 17% de les morts de dones. Es practiquen al voltant de dinou milions d’avortaments a l’any en països on es considera il·legal. Els països llatinoamericans on avui dia l’avortament és completament il·legal són Colòmbia, El Salvador i Xile. Mentrestant, a Uruguai, on es va despenalitzar el 2013, ha deixat d’haver morts per avortaments insegurs. A Xile ja es parla d’una possible despenalització, però la reforma de Bachelet és similar a l’espanyola de 1985 pel que fa a restriccions.
Montero assenyala que, des del seu col·lectiu, entenen el dret a l’avortament en un context major, d’exigència de llibertats sexuals i reproductives de totes les identitats sexuals, incloses les no normatives, i en el context d’una maternitat lliure i desitjada. “En l’actualitat, el nostre dret sembla la moneda de canvi de negociacions en un context de profunda crisi democràtica“, explica Montero. “En qualsevol cas, hem de tenir clar que les mobilitzacions han demostrat que sí es pot, perquè si al final es retira l’avantprojecte de llei, és per la pressió exercida al carrer, perquè amb ella hem aconseguit crear una hegemonia al voltant del dret a decidir de les dones sobre els mateixos votants del PP continua aquesta històrica activista. Això és una cosa que hem aconseguit pel moviment feminista i per altres agents socials que han participat en les mobilitzacions”.
El debat sobre el fet jurídic obre una nova etapa en les mobilitzacions per la despenalització de l’avortament en les quals el moviment feminista veu la completa despenalització com un objectiu que es pot aconseguir, ja que els carrers tornen a omplir-se per reclamar el dret a decidir.
ONG mujeres dicen que España incumple tratados internacionales sobre igualdad
La Plataforma CEDAW Sombra España, compuesta por 50 organizaciones de mujeres, ha denunciado hoy el incumplimiento de los tratados internacionales suscritos por España debido al progresivo desmantelamiento de las políticas de igualdad y la carencia de medios en la lucha contra la violencia machista.
Así lo pone de manifiesto el Informe CEDAW Sombra, que responde al proceso de seguimiento y evaluación de la aplicación de la Convención para la Eliminación de toda forma de Discriminación contra la Mujer (CEDAW) adoptada en 1979 y ratificada por España en 1984.
“El Estado español no está cumpliendo los acuerdos internacionales ratificados por el Convenio de la CEDAW”, ha sentenciado en rueda de prensa Bárbara Tardón, responsable de la Plataforma, que ha denunciado que la “arquitectura de la igualdad se está desmantelando” como evidencia el recorte del 49 por ciento en estas políticas en los últimos cuatro años.
La plataforma, integrada por 50 organizaciones de mujeres, de cooperación internacional y de derechos humanos, presentará este informe, refrendado por mas de 260 asociaciones, ante el Comité de la CEDAW en la sede de Naciones Unidas entre el 10 y el 14 de noviembre.
Montse Pineda, miembro de la Plataforma, ha recordado que la ratificación de la convención compromete a España a desarrollar políticas encaminadas a eliminar cualquier tipo de discriminación contra la mujer y a presentar informes sobre la aplicación de la directiva ante el Comité de la CEDAW, el mismo que condenó a España por no haber protegido a la hija de una víctima de violencia machista que finalmente fue asesinada por su padre.
“En 2009 el Comité le dijo a España que se tenía que poner las pilas en política de igualdad”, ha señalado Pineda, quien ha lamentado que el Estado “no se ha tomado en serio” esta advertencia, por lo que cree que la CEDAW volverá a recordar a España que es “una cuestión de responsabilidad y respeto a los derechos humanos”.
Tardón ha analizado el informe que pone de manifiesto la ausencia de políticas dirigidas a la prevención y la atención a las víctimas de violencia sexual y ha lamentado que las campañas del Gobierno se centren únicamente en insistir en que las mujeres deben ser las principales denunciantes, a pesar de “todas las trabas” que presenta el sistema judicial.
En este sentido, se ha mostrado preocupada por el aumento de los sobreseimientos de las denuncias por violencia machista -un 158 por ciento mas entre 2005 y 2012-, una lacra que ha costado la vida a mas de 300 mujeres desde 2009 y que son “la punta del iceberg de las mujeres que están siendo agredidas a través de las distintas formas de violencia”.
Ha denunciado, asimismo, la reducción de un 23 por ciento del presupuesto para luchar contra la violencia machista y la ausencia de una ley que proteja a otras víctimas directas o indirectas como son los menores, las mujeres que sufren violencia sexual, mutilación genital o matrimonios forzosos.
“Nos llama mucho la atención que las campañas de reclutamiento militar han duplicado el presupuesto de las campañas contra la violencia de género”, ha señalado. También han indicado que no se está cumpliendo la ley de igualdad en materia de educación que, con la aprobación de la Lomce, elimina la asignatura de ‘Educación para la ciudadanía’, “esencial para la prevención de la violencia de género” y justifica la segregación por sexos en las aulas.
Tardón ha destacado que, entre 2008 y 2013 el desempleo femenino se ha duplicado, pasando del 13 al 27 por ciento, y la brecha salarial entre hombres y mujeres “sigue aumentando”. Sobre derechos sexuales y reproductivos, la responsable de la Plataforma se ha mostrado muy preocupada por el “retroceso” que supondría la aplicación de la ley del aborto que prepara el Ministerio de Justicia y que “implica una vuelta a los periodos mas oscuros de nuestra historia”.
Otro de los aspectos que ha denunciado es la ausencia de una ley sobre trata de mujeres y la reducción del presupuesto destinado a cooperación y desarrollo.
Muerta la ‘ley del aborto’ de Gallardón, Rajoy y Soraya ya han puesto en marcha ‘la píldora del día después’: el Constitucional
El Gobierno Rajoy-Soraya ya ha puesto en marcha el plan B, la ‘píldora del día después’, para el engorroso asunto de la reforma de la ley del aborto de Gallardón que tanto les estaba pesando. Una vez que las encuestas de Arriola han demostrado a todo el que tiene opinión y voto en Moncloa que poner en marcha el proyecto del ministro de Justicia iba a significar otro desgarro en sus expectativas electorales, el número uno y la dos del ejecutivo han decidido ‘revivir’ el embrión que mantenían congelado en los archivos del Tribunal Constitucional: el recurso que plantearon ante la ley de interrupción del embarazo del Gobierno ZP.
El plan B que Soraya llevó al Vaticano
Su intención no declarada, claro, es salvar así también la cara ante los ‘ultra antiabortistas’ y poder mantener ante su electorado más ‘religioso’ lo que sus tertulianos ya han comenzado a insinuar y seguramente venderán de manera intensa en las próximas semanas: el compromiso programático del PP era modificar la ley ZP, reformar aspectos, pero no acabar con ella.
Per seguir llegint la notícia cliqueu aquí
La llei de l’avortament: a punt de quedar arraconada en un calaix
Queden només vuit dies perquè acabi l’estiu astral, el límit que havia marcat el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i el govern espanyol encara no ha aprovat el projecte de llei de l’avortament. I no sembla que tingui intenció de fer-ho. La Moncloa hauria decidit deixar Gallardón a l’estacada i tindria previst arraconar en un calaix, per sempre, la polèmica reforma. Segons publicava ahir El Mundo, fonts del govern espanyol i del PP afirmen que “no hi ha consens al voltant d’aquest projecte” i que “si no s’aconsegueix un acord la llei no s’aprova i en paus”. Alguns populars fins i tot van més enllà. “Aquesta llei mai arribarà al Parlament”, diuen. De fet, en preguntar-l’hi cada divendres, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s’ha negat a posar terminis i ha anat reiterant que s’estava intentant trobar un “consens” que no sembla que arribi mai. Ni tan sols amb ajustos d’última hora com la incorporació de la malformació del fetus com a motiu legal per interrompre l’embaràs.
Des del PSOE ja es canta “victòria” i se celebra que “l’oposició ciutadana” hagi aconseguit que el govern espanyol rectifiqui, a l’espera de la confirmació de la Moncloa. Les associacions pro vida, en canvi, consideren una “traïció” la decisió i demanaran als seus simpatitzants que no votin el Partit Popular si finalment Rajoy es retracta. Tot i això, el president del Fòrum Espanyol de la Família, Benigno Blanco, no descartava ahir a Efe que la notícia no sigui més que un “globus sonda” dels populars per veure cap on tiren. A les files del PP preocupa que el govern espanyol tiri endavant la reforma a les portes d’un any electoral. En les eleccions europees van perdre 1,5 milions de vots i aprovar una norma amb un caràcter tan conservador com la de Gallardón els aniria encara més en contra, segons auguren els sondejos. Si realment la norma no veu la llum, el ministre quedarà molt tocat. Caldrà veure si decideix seguir a l’executiu.