Campanya #AcordVIHAraoMai
Des del Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya comencen la campanya per visibilitzar el primer aniversari de l’Acord Nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH i contra l’estigma relacionat i demanar el seu compliment: ARA O MAI.
Amb motiu del primer aniversari de l’Acord Nacional per a fer front a l’epidèmia del VIH a Catalunya i contra l’estigma relacionat, pacte pioner a Catalunya i a Europa signat per tots els grups parlamentaris el 6 de març de 2014, el Comitè 1r de Desembre i les seves entitats membres demanem més compromís i accions que garanteixin el seu compliment per part de totes les institucions implicades.
Avui fa un any que es va aprovar a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya el primer Acord Nacional per millorar l’abordatge del VIH/sida, un dels pocs consensuats per tots els grups parlamentaris durant l’actual legislatura, fruit de l’esforç de la ciutadania i de les entitats que treballen en l’àmbit de la salut i del VIH/sida. El Comitè 1r de Desembre, Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya, va impulsar aquest diàleg al voltant de les polítiques relacionades amb la pandèmia i va encoratjat al Parlament, d’una banda, a posicionar-se sobre la problemàtica i els desafiaments que aquesta presenta pels propers anys i, d’altra, a vetllar per la sostenibilitat de les polítiques de prevenció i atenció del VIH i contra l’estigma relacionat, aconseguint un compromís explícit, real i desvinculat de vaivens de caire polític o econòmic.
Tanmateix, un any després, tot i els compromisos assumits tant a nivell de país, de Parlament, de Govern català i de les entitats, constatem que les acciones dutes a terme son encara insuficients: no tenim constància de la creació del Pla de Treball i estudi del VIH i les ITS dins la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya; tampoc no s’ha establert un Pacte social contra la discriminació de les persones que viuen amb VIH que hauria de liderar la Generalitat de Catalunya; el 2014 ha estat el primer any que no hi ha hagut un Pla d’acció enfront del VIH/sida: malgrat que hi ha un calendari de presentació, a data d’avui no hi ha una previsió real per poderho materialitzar i poder complir terminis; les entitats trobem a faltar el desenvolupament d’una Cartera de Serveis contempli diferents fórmules de col·laboració en què es tingui en compte la demostrada expertesa i trajectòria de les entitats sense ànim de lucre que han treballat en el camp de la prevenció i atenció del VIH a Catalunya durant els darrers 30 anys i que no ens deixi en la situació precària en la qual sovint ens trobem.
8 de març – DIA INTERNACIONAL DE LES LLUITES DE LES DONES
La Comissió unitària pel 8 de març va organitzar a Barcelona una manifestació el mateix DIUMENGE 8 DE MARÇ a les 12 del migdia. El recorregut va començar a plaça Universitat, va continuar per Les Rambles i fins a la plaça de Sant Jaume! Amb l’animació de les Percudones!
Llegiu una crònica de la manifestació
MANIFEST
Aturades, precàries, mestresses de casa, treballadores domèstiques, persones sense papers, jubilades, lesbianes, trans, dones… totes hi cabem dins de la lluita feminista. En aquest sentit, volem i proposem una vaga de totes que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil… en fi, una vaga de totes. L’objectiu és dir prou al sistema patriarcal, masclista i excloent. Estem disposades a lluitar fins que deixem d’estar maltractades pel sistema desigual on vivim cada dia.
La pobresa, al nostre país, té rostre de dona. Dones en la lluita quotidiana són les heroïnes anònimes que resisteixen els embats d’un sistema que els roba les cases on treballen en la cura de persones; dones que van al CAP, on han tancat el servei d’urgències. Dones d’edat avançada que resisteixen a pisos sense subministrament energètic el fred de l’hivern, mentre la residència per a gent gran reivindicada continua tancant les portes a qui podria acollir. Dones que lluiten per capgirar una piràmide social que ens mata.
Denunciem la mentida i la hipocresia dels governs espanyol i català, que ens parlen de recuperació econòmica i de creació d’ocupació. Dia rere dia es destrueix ocupació, que és substituïda per llocs de treball precaris: temporals, a temps parcial, amb distribució irregular de jornada, baixos salaris i sense drets. Apostem per polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere, que creïn ocupació real, de qualitat i amb drets. Exigim accions efectives davant la precarietat laboral, que eradiquin l’escletxa i la discriminació laboral, i que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en la promoció de les dones, en la seva formació i en la seva carrera professional.
Ser dona no és una malaltia i no volem que no ens robin el protagonisme en la nostra salut . Les dones volem una organització política i econòmica que no ens emmalalteixi. Volem decidir sobre la nostra salut amb informació i sense pressió dels metges i dels laboratoris. Volem una sanitat totalment pública, universal, de qualitat i amb calidesa. Volem més investigació en salut independent de la industria mèdicofarmacèutica i orientada a promoure la qualitat de vida de les persones. Volem més atenció psicològica i menys farmacològica als centres de salut.
Vivim en un estat de dret i les dones som subjectes de drets, entre els quals hi ha els sexuals i els reproductius. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos i els nostres drets. Aquest govern repressiu manté la decisió d’anul·lar la capacitat de decidir sobre el seu cos de les dones de 16 i 17 anys en situació de risc i màxima vulnerabilitat. Nosaltres continuarem donant resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional sobre la vida i els cossos de les dones de totes les edats.
Les dones decidim desobeir. Les menors tenen dret a decidir:
-Avortament lliure i gratuït.
-Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars
-Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom.
-Salut sexual plaent per a una vida plena
Si les dones som oprimides dins del sistema patriarcal, quan s’hi interseccionen altres factors, les discriminacions es multipliquen. Les persones que ens identifiquem com a dones i les que hem estat educades com a dones, però que d’alguna forma, ja sigui amb una opció sexual no heteronormativa o amb una identitat o expressió de gènere que s’allunya d’allò imposat, trenquem els rols establerts, som estereotipades, estigmatitzades i invisibilitzades sistemàticament. Tant és així, que darrerament hem viscut un augment de les agressions a persones lgtbi en diversos espais. És per tot això que exigim el desplegament immediat de la llei contra la lgtbifòbia aprovada el passat octubre de 2014, amb la dedicació dels recursos necessaris, així com l’aprovació del règim sancionador que preveu.
En aquest dia significatiu per a les dones del món, les que hem vingut a viure a Catalunya des de diverses latituds i orígens ens vindiquem ciutadanes d’aquest país, de ple dret, sense claudicar de les nostres arrels diverses. Diem prou a la pràctica racialitzadora i etnocèntrica que limita el reconeixement de la diversitat i la convivència intercultural, participativa i pacífica en aquesta societat que és la nostra.
La resistència de les dones front a les violències masclistes ha estat i és rica en experiències, valors, i aportacions diverses. No pot substituir però, tot el que un estat de dret els ha de garantir i que a Catalunya en concret els promet a partir de la llei 5/2008 dels drets de les dones a eradicar la violència masclista. El sobreseïment de les responsabilitats públiques en aquesta qüestió alimenta els neo masclismes i alhora els legitima. Les retallades que s’estan fent en general i específicament a tota la xarxa de recursos i circuits d’intervenció vulneren la seguretat, amb risc per a les vides i la llibertat de les dones i els seus drets a una vida digna i lliure de violències masclistes. Cal remarcar la manca de responsabilitat de les autoritats judicials a Catalunya en no investigar les causes per les quals es deneguen el 70/% de les ordres de protecció.
Els grups de dones feministes portem dècades aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de civilització i de reconstrucció de tot allò que la violència i el patriarcat volen destruir. El nostre compromís en la cura de la vida no s’aturarà i continuarà treballant per aconseguir una societat més justa, lliure i sense violències.
Entre morir i matar hi ha una altra lògica: la vida i la seguretat de les dones passa per la desmilitarització de la societat civil, per la llibertat amb justícia i la reparació de les violències que s’exerceixen contra nosaltres. I passa per enfortir les nostres energies: juntes en front de les violències patriarcals. I per una pau que sigui la nostra, la de les dones com a constructores de vida enfront dels seus destructors.
Es parla sovint de sostenibilitat; ens roben el nostre llenguatge i li treuen el contingut. En un moment de crisi ecològica com la que estem patint, nosaltres volem les sostenibilitats que posen al centre la vida. Volem un planeta viu, no pol·lucionat. Volem una societat curosa amb el medi ambient, l’aigua, l’aire, la terra, on la vida es desenvolupi amb plenitud.
La sobirania de la vida implica la sobirania alimentària dels pobles, que garanteixi el dret a l’alimentació i a escollir el que produïm i mengem.Visca la mare terra
Des del juny de 2013 s’està negociant un tractat de Lliure Comerç entre els EE.UU. i la Unió Europea, conegut com l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) que significarà un fort atac contra les nostres condicions de vida ja que el seu objectiu real és l’eliminació de drets socials i laborals, la desregularització de normatives mediambientals i la privatització dels serveis públics en benefici dels interessos de les grans corporacions transnacionals. El resultat d’aquesta mercantilització de la vida serà un reforç de la divisió sexual del treball i un retorn de més responsabilitat a la llar en el sosteniment de la vida. Les feministes diem no al TTIP.
A Catalunya hi ha hagut una reducció de gairebé el 80% dels recursos de la cooperació internacional que afecta sobretot les iniciatives de desenvolupament que promouen l’apoderament de les dones, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i la promoció i protecció dels drets humans, tal com s’ha denunciat en l’Informe Ombra de la CEDAW. Les dones que accionem i activem des del sector de la cooperació internacional demanem una aposta real del govern de Catalunya amb les polítiques de cooperació internacional, des d’un enfocament feminista i de gènere, i amb la dotació de recursos que dediquin el 0,7% del PIB a la cooperació al desenvolupament.
No permetem a alguns “emprenedors” gestionar i fer negoci amb el capital recollit amb els impostos que paguem. Exigim el control d’aquests diners destinats a finançar solidàriament els serveis públics, especialment la sanitat, l’educació i els serveis socials.
Les feministes que treballem en l’educació, manifestem que defensem una educació per a la llibertat, una educació pública, laica i coeducadora. La coeducació és el feminisme posat en la pràctica de l’educació i és imprescindible i necessària per a prevenir les violències en les seves diverses manifestacions.
Cada forma de lluita que pretén desmuntar el sistema és castigada i reprimida pel poder hegemònic. Durant aquests últims anys hem vist com la repressió s’ha accentuat amb propostes com la Llei Mordassa, que tallen la nostra llibertat d’expressió. Una mostra d’aquesta repressió contra el moviment feminista la tenim en el fet que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Gràcia multen amb 10.500 € l’Assemblea de Dones Feministes del barri, per fer una campanya de denúncia de les agressions sexistes i per a la defensa al propi cos a la Festa Major del 2013.. Però no donarem ni un pas enrere perquè lluitar contra el masclisme no és cap delicte.
No hi ha justificació democràtica per a l’infrarepresentació de les dones en cap espai de participació i debat de la vida pública. Els factors que expliquen l’infrarepresentació de les dones de l’espai públic són també els que expliquen la sobrerepresentació dels homes. Aquest desequilibri ens invisibilitza, crea un imaginari simbòlic on l’autoritat i l’expertesa s’associa a la masculinitat i fa que les veus, experiències i necessitats de les dones quedin en segon pla. Reclamem doncs una participació i representació equilibrades de dones i homes i exigim l’adopció de mesures que garanteixin la paritat.
No oblidem tampoc que les dones som diverses i que existeixen relacions de poder entre nosaltres vinculades al racisme, el capacitisme o el poder adult. Així, cal que ens escoltem i debatem sense paternalismes ni tutelatges, encara que ens pugui fer sentir incòmodes el sacseig de privilegis que això comporta.
Cal tenir present que podem aprendre de les feministes musulmanes i per això estem en contra de la islamofòbia i la infantilització de les dones religioses, així com podem aprendre de les persones amb diversitat funcional i psíquica, de les joves i de les nenes… Apostem pels feminismes!
Les dones exigim el dret a decidir sobre la nostra vida i el dret a decidir sobre el país en el qual volem viure. Les dones que vivim a Catalunya volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu com a país, i això només serà possible si s’incorporen les pràctiques i els sabers feministes. Cap canvi polític serà veritablement transformador sense els feminismes.Dones lliures en països lliures!
Visca la lluita feminista !
Barcelona, 8 de març 2015
Comissió 8 de març Barcelona
Asociaciones de mujeres llaman a movilizarse el 8 de marzo contra la reforma del aborto
La Plataforma Decidir nos hace Libres ha llamado a participar en la manifestación del 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, contra la reforma de la ley del aborto propuesta por el PP para exigir el consentimiento paterno a las menores que quieran interrumpir su embarazo. La plataforma está formada por cuatrocientas organizaciones sociales
La iniciativa del PP supone “un ataque frontal” a las jóvenes de 16 y 17 años y a todas las mujeres, que tienen derecho a decidir, ha subrayado en rueda de prensa la presidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis, Amalia Fernández. Según Fernández, la reforma es contraria a la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la interrupción voluntaria del embarazo, dado que este órgano siempre ha otorgado primacía a la embarazada a la hora de tomar esta decisión por tratarse de “un derecho personal e intransferible”.
La Plataforma, formada por cuatrocientas organizaciones sociales, mantendrá reuniones con todos los grupos parlamentarios para impedir la aprobación de la reforma que, según dicen, pretende sustituir la voluntad de las jóvenes de 16 y 17 años por la de sus padres, madres o tutores. Además, participará en la manifestación del 8 de marzo en Nueva York por la igualdad y reivindicará en la ONU el derecho a decidir de las mujeres.
La presidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis ha destacado además que la propuesta del PP va en contra de la normativa internacional que promueve el derecho a la autonomía del menor. Ha resaltado que la nueva norma afectará a las jóvenes en situación de vulnerabilidad, las víctimas de abusos sexuales, las que viven en familias desestructuradas, aquellas cuyos padres están en prisión o aquellas que no cuentan con la protección de una familia, que quedarán en “la más absoluta indigencia” y tendrán que “poner en peligro su vida” si quieren interrumpir su embarazo.
“No puedes decidir”
“Con 16 y 17 años puedes donar un órgano, hacerte una cirugía estética, casarte o emanciparte, pero no te quieren dejar interrumpir voluntariamente un embarazo salvo que tus progenitores lo acepten. Puedes decidir ser madre, pero no puedes decidir no serlo, salvo que tu madre y tu padre den su consentimiento”, ha explicado Paloma Bravo, de la Asociación de Mujeres Malvaluna. Puedes decidir ser madre, pero no puedes decidir no serlo
Ha indicado que la mayoría de las menores que acuden a abortar lo hacen acompañadas de sus padres y que la modificación de la ley propuesta por el PP “anula la capacidad de decidir de las jóvenes que están en situaciones de vulnerabilidad”. “Es importante que el Gobierno desarrolle una educación sexual y la dote de presupuesto para evitar los embarazos no deseados y todas las consecuencias que tienen las relaciones sexuales sin protección”, ha señalado Paula Gómez Cidoncha, de la Asociación de Mujeres Jóvenes.
La presidenta de la Asociación de Mujeres Juristas Themis también se ha referido a las medidas económicas y sociales planteadas por el Gobierno, como las ayudas fiscales a las familias monoparentales con dos hijos, que ha calificado de “discriminatorias, atentatorias contra los más débiles y electoralistas”.
Font: http://www.20minutos.es/noticia/2390468/0/reforma-aborto/movilizacion/8-marzo/
La reforma del PP sobre el aborto retrasará aún más el fallo del TC
El próximo 1 de junio se cumplirán cinco años desde que el Partido Popular, entonces en la oposición, presentara el recurso de inconstitucionalidad contra la vigente ley del aborto, la conocida como «ley Aído», un recurso que fue admitido a trámite a finales de ese mismo mes.
Comenzó entonces la tramitación ordinaria de cualquier recurso. De hecho, poco después de su admisión a trámite, el 9 de agosto, el Alto Tribunal rechazaba dejar en suspenso cautelarmente la aplicación de esa ley, que permite el aborto libre en las primeras 14 semanas de gestación, en una decisión que contó con cuatro votos particulares.
Como ponente del recurso se nombró al magistrado Andrés Ollero, que tendría que ser quien elaborase la propuesta de resolución. Sin embargo, hasta estos momentos, el TC no ha debatido este asunto ni una sola vez, y eso pese a que su presidente, Francisco de los Cobos, dijese hace ahora un año, en respuesta al diputado de IU Gaspar Llamazares, que sólo estaba pendiente de «señalamiento y fallo». En todo caso, esa fórmula no quería decir que la decisión fuese a ser inmediata por parte del Pleno.
Ni lo era ni lo va a ser, porque, según han confirmado a LA RAZÓN fuentes conocedoras del asunto, la decisión del Gobierno de reformar la vigente ley del aborto en lo que se refiere a implantar el consentimiento paterno para que las menores de edad –entre 16 y 18 años– puedan abortar va a retrasar aún más la decisión final sobre la constitucionalidad o no de la ley aprobada por el PSOE.
En este sentido, las fuentes consultadas señalaron al respecto que esa modificación que pretende el Ejecutivo, y que actualmente se encuentra en trámite parlamentario, viene a ser coincidente con algunos de los motivos esgrimidos en el recurso que presentó el PP en junio de 2010. En concreto, en ese recurso se aludía a que ese aspecto vulneraba determinados preceptos constitucionales, con lo que, al reformar ese aspecto, se produciría una pérdida sobrevenida del objeto que motivó la impugnación.
Por ello, el Tribunal Constitucional esperará a comprobar si finalmente se aprueba la reforma en marcha, que debe recibir el visto bueno en el Congreso y posteriormente en el Senado, para, en su caso, fijar el objeto del recurso y comenzar las deliberaciones.
En todo caso, y pese a que esta modificación salga adelante, tal como parece dada la mayoría absoluta del PP en ambas Cámaras, hay un aspecto esencial del recurso sobre el que debe pronunciarse el TC: si la ley de plazo es compatible o no con la Constitución. No parece que el Alto Tribunal esté por la labor de resolver ese recurso, y menos en estos tiempos, ya próximos a distintos comicios electorales. En el calendario del Alto Tribunal no figura a corto plazo debatir ninguna propuesta al respecto. No lo ha hecho en casi cinco años y no parece que lo vaya a hacer ahora. Mientras tanto, la decisión sobre un tema tan relevante como éste sigue en el «congelador» del TC.