28 de maig – Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones
El 28 de maig ha estat commemorat per les dones defensores de la salut i les seves comunitats des del 1987 i ha estat una data crucial per a la defensa dels Drets Sexuals i Reproductius.
Aquest any ens volem sumar a la campanya internacional de WGNRR “La nostra salut, els nostres drets, les nostes vides!” on es posa de relleu la importància d’assegurar que el marc de desenvolupament post 2015 inclogui de forma integral els Drets Sexuals i Reproductius per tal d’acabar amb les diferents formes de violència contra les dones que la vulneració d’aquests drets suposa.
Els governs de tot el món es troben, actualment, en la fase final de definició de l’Agenda de Desenvolupament Post 2015. Aquesta agenda inclourà els Objectius de Desenvolupament Sostenibles que marcaran les polítiques i finançament global per als propers 15 anys. I, malgrat que la violència contra les dones s’ha establert com una de les formes més freqüents de vulneració dels Drets Humans, no s’aconsegueix arribar a un acord per aturar la violència institucional que suposa la negació del dret a la salut i l’accés als serveis de salut sexual i reproductiva arreu del món.
Així doncs, és important fer arribar a les persones que lideren governs i espais de decisió política la importància d’aconseguir-ho. Us animem a que us adheriu i participeu de la campanya!
Cinc diputats del PP desafien Rajoy i no voten la reforma ‘light’ de l’avortament
El Congrés ha aprovar aquesta nit el primer tràmit de la reforma ‘light’ de l’avortament, després que el govern de Rajoy hagi escoltat les crítiques de l’oposició i malgrat tenir esquerdes internes al PP perquè el sector més dretà de la formació considera tou el canvi que es fa en la llei. Al final, tres diputats -Lourdes Méndez, José Eugenio Azpiroz, Javier Puente i Antonio Gutiérrez Molina- no han participat a la votació i la madrilenya Eva Durán hi ha votat en contra. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, s’ha equivocat i ha votat a favor de la llei.
Els populars han defensat la seva reforma puntual de la llei de l’avortament actual –només es modifica, de moment, el punt que fa referència a les menors– malgrat les tensions que això ha generat amb l’ala més conservadora del partit. La portaveu popular en el debat de la presa en consideració al Congrés, Marta González, ha negat que aquesta modificació limitada suposi un aval a la llei de terminis socialista i ha recordat que es manté el recurs presentat al Tribunal Constitucional.
Pendents de com es concretarà en la votació –prevista per a última hora de la tarda–, el malestar en una part de les files populars és evident. Hi ha diputats (la direcció els xifra en no més de cinc de 185) que lamenten la retirada del projecte de llei que avalava l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón i el canvi per un retoc concret de l’anomenada llei Aído. Per a aquests parlamentaris, entre els quals hi ha el basc José Eugenio Azpiroz i Lourdes Méndez, això suposa de facto donar per bona la convicció que l’avortament és un dret.
La direcció del PP ho nega i per això no descarta autoesmenar en aquest sentit el text que aquest dimarts comença el seu tràmit parlamentari a les Corts espanyoles. “No hi ha monopoli en aquesta matèria”, ha avisat el portaveu parlamentari, Rafael Hernando, davant les crítiques que ha rebut dins i fora del seu partit. La Conferència Episcopal també ha cridat els diputats conservadors a votar en “consciència”.
Mariano Rajoy, però, lluny donar llibertat de vot als seus parlamentaris en un debat de naturalesa moral ha reiterat que aquesta modificació forma part de programa electoral amb què el PP es va presentar a les eleccions del 2011.
Crítiques de l’esquerra
Els partits de l’esquerra parlamentària han titllat d'”electoralista” la iniciativa que planteja el grup parlamentari popular a les portes d’un cicle electoral, que comença el 24 de maig. El PSOE, l’Esquerra Plural i la majoria del grup mixt, entre ells ERC, han denunciat l’impacte que la iniciativa pot tenir en la seguretat de les menors que decideixin avortar. I és que el nou text preveu que les noies de 16 i 17 necessitin el “consentiment” exprés dels pares per poder fer aquest pas. Ara era suficient el consentiment d’un dels dos, sempre que no hi hagués risc d’un “conflicte greu” de violència intrafamiliar.
Convergència i Unió han anunciat que votaran per separat, com solen fer en aquest tipus de votacions. UDC avala la presa en consideració de la mesura i els diputats de CDC, amb llibertat de vot, es mouen entre l’abstenció i el no.
Font: http://www.ara.cat/societat/AVORTAMENT-PP_0_1339066346.html
El CJAS amplia el seu programa de cribratge de ITS.
El CJAS amplia el seu programa de cribatge de ITS, a la detecció de VIH i de sífilis, ara s’hi afegeixen la clamídia i gonoccoc per a joves de fins a 25 anys. Això ha estat possible gràcies a l’acord amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
ALBA, un avortament responsable
Les fortes creences religioses dels seus pares i la incomunicació entre elles, van impedir a l’Alba comunicar als seus tutors la seva gestació i la decisió d’interrompre el seu embaraç. L’Alba, de 16 anys, va avortar sense el coneixement patern-matern, explica la seva experiència al següent vídeo.
Com ella, entre 400 i 500 menors avorten cada any al nostre país sense el coneixement dels seus tutors. Si s’aprova la reforma del Partit Popular, que busca anul·lar l’excepció que permet a les menors en desemparament o en risc d’exclusió social avortar sense coneixement dels seus pares o tutors, s’estarà avocant a aquestes dones joves a un avortament insegur o clandestí.
El projecte del Partit Popular fa d’una excepció, la norma. Estudis d’ACAI confirmen que el percentatge de dones de 16 i 17 anys que van accedir a una IVE és del 3,60%; d’entre elles, només un 12,38%, no van poder informar als seus pares. Representen un 0,44% del total d’avortaments (108.690), és a dir, entre 400 i 500 menors.
Les raons principals que provoquen que una dona de 16 o 17 anys no comuniqui als seus pares la situació són: desemparament familiar, famílies desestructurades, progenitors a la presó, risc de patir violència física, dones emancipades que resideixen al país sense els seus pares, malaltia paterna/materna invalidant, pares obertament contraris a la interrupció de l’embaràs o pares que per voluntat pròpia renuncien a conèixer i a acompanyar a la menor.