INVESTIGACIÓN MÉDICA: HOUSTON, TENEMOS UN PROBLEMA
¿POR QUÉ NO QUIEREN QUE LO VEAS?
Porque en este documental expertos y líderes de opinión de todo el mundo aportan datos tan contundes como escalofriantes sobre el perverso modelo de investigación médica. Porque la verdad incomoda a los que tratan de ocultarla. Porque la información es poder y porque cuantos más sepamos lo que está pasando, más podremos hacer por cambiar la situación.
MANIFEST:
LAS MUJERES NO SE PUEDEN ALQUILAR O COMPRAR DE MANERA TOTAL O PARCIAL
Las personas que suscriben este manifiesto muestran su preocupación ante los variados pronunciamientos a favor de la regulación de la maternidad subrogada, o la práctica de alquilar vientres de mujeres en favor de terceros. Para que los partidos políticos y los gobiernos, nacional y autonómicos, estén alerta y no se dejen engañar por campañas mediáticas, a todas luces parciales, deben tener presente que el deseo de paternidad/maternidad nunca puede sustituir o violar los derechos que asisten a las mujeres y los y las menores. El deseo de ser padres-madres y el ejercicio de la libertad no implica ningún derecho a tener hijos. Por ello mostramos nuestro absoluto rechazo a la utilización de los “vientres de las mujeres con fines de gestación para otros” que se fundamenta en las siguientes razones:
Así pues, nos declaramos en contra de cualquier tipo de regulación en torno a la utilización de mujeres como “vientres de alquiler”.
Podeu signar el manifest aquí
Davant l’anunci de que el PP ha inclòs en el Ple del Congrés del proper dimarts 14 d’abril la reforma de la Llei d’avortament, la Campanya per l’Avortament Lliure i Gratuït volem manifestar el total rebuig d’aquesta nova contrareforma de la Llei de l’Avortament que suposa una vulneració dels drets de les joves i que el Partit Popular imposa des de l’electoralisme i l’integrisme religiós.
Avui, com ahir, afirmem que les dones decidim sobre la nostra sexualitat, la nostra reproducció i el nostre cos, sense límits ni en opcions ni en edats.
Recordem que milers de dones moren al món, 47.000 l’any segons l’OMS, per avortaments clandestins, que encara moltes dones són empresonades per decidir avortar, que a l’Estat Espanyol es nega l’atenció sanitària a dones embarassades “sense papers”, que milers de dones avortem cada any, dins i fora de la legalitat.
I ara, aquest Govern repressiu, com a contrapartida de no haver aconseguit la Contrareforma de la Llei de SSiR i d’IVE promesa al seu electorat, manté la decisió de seguir endavant per anul·lar la capacitat de decidir sobre el seu cos de les dones de 16 i 17 anys que estan en situació de risc i màxima vulnerabilitat al nostre Estat.
Malgrat que els estudis més recents confirmen que les joves de 16 i 17 anys que avorten són només un 3,6% del total i que més del 87% d’aquestes joves informen als seus tutors i tutores legals per voluntat pròpia, el Govern del PP vol acontentar els sectors ultraconservadors posant en risc la vida de les joves que, per diverses qüestions, no poden informar les seves famílies. Com s’ha demostra aquestes dones joves viuen situacions de violència, desestructuració i desemparament familiar i així ho acrediten els i les professionals que les atenen. Per tant, VOLEN DESPROTEGIR un col·lectiu que pateix el màxim risc de vulnerabilitat social actualment.
NO PERMETREN QUE LES JOVES HAGIN DE POSAR EN RISC LA SEVA VIDA PER PODER EXERCIR ELS SEUS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS.
Aquest Govern del PP, torna a posar els drets de les dones com a moneda de canvi per a mantenir el seu poder i, nosaltres, continuarem donant resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, sobre la vida i els cossos de les dones de totes les edats.
Refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita i exigim que es garanteixi el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, a fer-ho de forma lliure i segura, i per tant, exigint la DESPENALITZACIÓ total de l’avortament, d’accés a la xarxa pública i voluntari.
Els atacs masclistes del govern i del PP s’expressen en múltiples manifestacions i accions contra les dones. La lluita feminista no desistirà, no defallirà fins garantir els drets i llibertats de les dones, mantenint la pressió i mobilització feminista i social, com hem fet fins ara. Perquè no acceptarem cap ingerència (ni de l’estat, ni de l’església, ni de cap tribunal), ni cap pas enrere. Perquè la lluita continua. Exigim al govern del PP que retiri per sempre més aquest nou atac a les dones, siguin joves o no.
Recordem al Govern de la Generalitat que les dones volem decidir sobre tot, i, evidentment, també sobre el nostre cos, sexualitat i maternitat, i que les lleis i xarxes públiques ho han de garantir. Exigim al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya que desenvolupi i concreti la resolució de disposar d’una llei catalana que garanteixi els drets sexuals per a tota la població, i l’avortament lliure i gratuït per a les dones a Catalunya, tinguin l’edat que tinguin.
Recordem també que l’actual llei, vigent des de 2010, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs va suposar un avenç important respecte a la situació prèvia, però continuem exigint i denunciant els incompliments de les institucions públiques sobre els nostres drets reconeguts.
No ens cansem d’exigir:
– Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars
– Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom
– Salut sexual plaent per una vida plena
– Avortament gratuït i garantit per la xarxa pública
Avui, defensem la lluita que any rere any han dut a terme les nostres avantpassades, defensem el camí cap a la despenalització total de l’avortament: les dones sabem quan, com i perquè avortem. No necessitem terminis, supòsits ni tuteles, sinó suport i acompanyament! Les dones decidim, la societat recolza, l’estat garanteix. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos.
LES DONES DECIDIM, LA SOCIETAT RECOLZA I L’ESTAT GARANTEIX!
Entrevista a Sílvia Aldavert, coordinadora de l’APFCiB. (La Directa, 19/05/2015)
Denuncieu que la presència dels DSiR a l’Agenda de Desenvolupament de l’ONU posterior al 2015 perilla. Què fa pensar que cauran del llistat de prioritats?
L’evolució dels DSiR ha tingut alts i baixos. La pressió del moviment feminista durant els anys 60, 70 i 80 va aconse- guir un gran auge de la seva presència. A la Convenció de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) celebrada l’any 1979, es comencen a incorporar drets relaci- onats amb l’autonomia sexual i el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Les conferències internacionals del Caire i de Beijing, celebrades durant la dècada dels 90, comen- cen a configurar específicament els DSiR i a considerar-los drets humans. Però, a finals de segle, arriben els Objectius del Mil·lenni (2000-2015), que intenten englobar tot el que s’ha de fer per aconseguir el desenvolupament mundial en vuit objectius. Els DSiR hi van quedar molt retallats, reduïts a dos objectius: disminuir la mortalitat materna i eradicar les infeccions per VIH.
Com va continuar aquest procés?
L’any 2007, s’hi va incorporar el subobjectiu de garantir l’ac- cés a la salut reproductiva, perquè es van adonar que és fona- mental per aconseguir el desenvolupament de les societats. De tots els objectius, el de la mortalitat materna és el que ha rebut més inversió i el que ha avançat menys, tot i ser clau. Ara, estem en un moment decisiu. La definició última del
marc futur es farà aquest setembre, però ja som conscients que els drets sexuals, els que tenen a veure amb el moviment LGTB, han caigut de l’agenda; els drets reproductius s’hi man- tenen tímidament. Encara no és definitiu i farem pressió.
Els Objectius del Mil·lenni estaven plantejats per a les regions més empobrides. Al nostre entorn, també ens afecta que els DSiR tinguin més o menys pes en els ob- jectius mundials?
El nou marc de desenvolupament s’aplicarà a tots els estats perquè parteix de la realitat que els espais empobrits cada vegada són més transversals, n’hi ha als territoris del Nord i del Sud. Les polítiques seran de compliment obligat arreu del món. És molt difícil establir un marc de desenvolupament comú, però els mínims que s’hi fixin seran fonamentals. Si el marc posterior al 2015 no inclou els DSiR, perdem la capaci- tat de pressió per garantir-los dins els nostres països. I estem en un moment en què es negocien renúncies de drets a molts estats on ja s’havien assolit. La definició del marc depèn de l’ordre mundial, de les pressions d’uns països respecte a uns altres, i els DSiR solen ser moneda de canvi.