Nota premsa APFCIB: Valoració de l’informe sobre l’avortament a Catalunya 2014

Nota premsa APFCIB: Valoració de l’informe sobre l’avortament a Catalunya 2014

Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), i després de revisar amb atenció les dades mostrades a l’informe “La interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya 2014”[1],  volem manifestar la satisfacció per alguns resultats positius i, també, la preocupació per altres que creiem s’han de capgirar.

De tota la informació mostrada volem posar el focus i congratular-nos per 4 fets:

• De la clara tendència a la baixa pel que fa a la taxa d’IVE en dones d’entre 15 a 44 anys des del 2008. Aquestes dades dissipen definitivament totes les opinions apocalíptiques que la reforma de la Llei del 2010 suposaria un augment en el número de peticions d’avortament. A Catalunya la taxa d’IVE se situa en un 12,5 per 1.000 dones de 15 a 44 anys, inferior a països com França o Anglaterra.

• De la consolidació de la reducció d’IVEs en els grup de dones més joves, menors de 19 anys. Les dades del 2014 mostren la taxa més baixa des de l’any 2000 (10,93 per mil) i una consolidació de la baixada des del 2008 en endavant. Així doncs, es torna a confirmar la desconnexió amb la realitat social que suposa el canvi de llei actual que afecta a les menors.

• Del fet que la disminució en la taxa d’IVE mostra, indirectament, la disminució dels embarassos no desitjats i aquesta és una molt bona notícia, especialment rellevant en el grup poblacional de les noies de menys de vint anys.

• De la consolidació de l’IVE farmacològic com una alternativa més a  disposició de la dona per tal que pugui triar el que més li convingui.

Les condicions favorables d’accés a l’IVE, acompanyades també de la major accessibilitat a informació i formació sobre salut sexual, als mètodes anticonceptius –incloent l’anticoncepció d’emergència-  i l’educació sexual, permeten reduir el nombre d’embarassos no desitjats i, en definitiva, gaudir d’una vida sexual més plena i satisfactòria. 

Per aquests motius, encoratgem al Govern de la Generalitat a dissenyar i aplicar un Pla de Promoció de la Salut Sexual i Reproductiva de forma real i eficient i que tingui el seu fonament en el respecte i garantia dels Drets Sexuals i Reproductius. I, a la vegada, exigim al Govern de l’Estat que aturi els atacs i reformes moralistes que està aplicant en la legislació actual.

Però també veiem amb preocupació algunes dades que s’observen i que tenen a veure amb factors que augmenten la vulnerabilitat de les dones en aquest àmbit i que requereixen un treball específic i urgent:

1. Vulnerabilitat 1: Edat. A Catalunya es van produir el 2014, 5.674 IVE entre noies menors de 25 anys (2.044 menors de 19). Malgrat la reducció comentada anteriorment, i que proporcionalment no sigui el grup etari amb més IVE, continua essent una xifra elevada que exigeix continuar treballant per millorar l’educació afectivo-sexual i l’accés ràpid i fàcil als serveis assistencials. 
2. Vulnerabilitat 2: Origen. La disminució de les IVE i dels embarassos no desitjats no afecta per igual a tota la població. Atenent a les dades de l’informe la taxa d’IVE de les dones d’origen estranger és 2,6 vegades més alta que les d’origen autòcton. Aquesta diferència és encara més notable entre la població més jove. De nou, un factor de vulnerabilitat sobre el que cal incidir amb polítiques especifiques per abordar el tema. 
3. Vulnerabilitat 3: El seguiment de salut sexual i reproductiva en centres de planificació familiar. Fins a un 29,1% de les dones que van interrompre l’embaràs no utilitzaven centres de planificació familiar ni de la xarxa pública ni de la privada. És cert que d’un any a l’altre s’ha reduït aquesta xifra del 34,8% al 29,1% però encara resulta exageradament alta i és necessari reflexionar sobre els motius que porten a un terç de la dones a no acudir a centres on poden rebre el seguiment especialitzat sobre aquest tema. 
4. Vulnerabilitat 4: Manca de recollida i avaluació de dades sobre complicacions en el procés d’IVE. Complicacions segregades per causa de l’embaràs, de patologia sobreafegida, de la tècnica utilitzada i valoració de cada tècnica i, també, d’informació i funcionament del circuit. Sense tenir aquestes dades disponibles és difícil saber quines són les dificultats afegides, obstacles i iniquitats que es troben les dones per tal de millorar el servei el màxim possible.

Posem en valor la feina feta des de l’APFCIB i el seu programa jove, el CJAS

L’APFCIB fa prop de 30 anys que treballa per defensar i garantir els Drets Sexuals i Reproductius de tota la població a través de diferents programes d’atenció, formació i sensibilització. A dia d’avui, és just i necessari posar en valor la tasca feta per l’entitat i, concretament, pel nostre Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) així com de tots els companys i companyes de les entitats del sector i dels equips professionals dels serveis sanitaris com el CAP, ASSIRs i Tardes Joves.

El CJAS és un centre complementari als ASSIR que atén a joves de fins a 30 anys amb un model d’atenció multidisciplinar, confidencial, específic per a joves, gratuït i basat en els Drets sexuals i Reproductius. La contribució del CJAS a la xarxa pública en aquest àmbit és notable. Les xifres parlen per si soles. Cada any s’atenen presencialment a més de 2.500 joves, es dispensen 750 píndoles d’anticoncepció d’emergència,  es fan 636 proves d’embaràs i es gestionen 189 derivacions per IVE, es fan més de 600 proves d’ITS i s’assessora a centenars de nois i noies sobre mètodes anticonceptius.  A això caldria afegir-hi totes les atencions telefòniques (2.300 any) via e-mail (700 any) i els i les joves que han participat en intervencions educatives grupals sobre salut sexual, prop de 4.500.

El nostre repte és seguir avançant per acompanyar més i millor a la població jove i reduint les desigualtats en salut que són el determinant fonamental per a la millora de la qualitat de vida de totes les persones.