«La principal font d’informació sexual dels joves és la pornografia»

«La principal font d’informació sexual dels joves és la pornografia»

-Un dilluns al matí arriba a aquest centre una noia de 17 anys que tem estar embarassada. ¿Què fan?

-L’atenem, encara que vingui sense cita prèvia. Obrim fitxa amb les seves dades, però només li demanem la data de naixement i un nom. El que ella vulgui. Si sospita un embaràs, li fem aquí mateix la prova que li permetrà sortir de dubtes. Abans, li preguntem què faria en cas que el resultat fos positiu.

-Està embarassada. ¿I llavors?

-Li oferim les opcions de què disposa. Si veiem que no té clara la decisió, la psicòloga i la treballadora social parlen amb ella tant com ho necessiti. Si té clara la seva decisió de mantenir la gestació, li expliquem les ajudes socials a les quals pot accedir. Si ho vol interrompre, li diem com i on.

-¿Què decideix la majoria?

-El 90% de les que atenem avorten. El 4% segueix l’embaràs i un altre 5% no sabem què decideix. Se’n van per reflexionar, i no tornen.

-¿Quantes en van atendre el 2014?

-En persona, 1.841, que van fer 3.424 consultes durant l’any. I 2.300 més per telèfon. El 71% eren noies, d’una mitjana d’edat de 18 anys. D’aquestes, 636 van sol·licitar la prova de l’embaràs, que va resultar ser positiu per a 188.

-La majoria, dones.

-Sí. Però el 29% de nois és molt important. Pràcticament no hi ha centres que els atenguin, com si el tema de la reproducció i la sexualitat fos només cosa de dones.

-¿Les noies vénen soles?

-Hi ha de tot. Si vénen acompanyades, sol ser la seva parella o una amiga. Molt poques arriben amb un familiar.

-¿Els pares n’estan informats?

-No sempre. El nostre principal objectiu és resoldre el problema de la noia que ens demana ajuda. En alguns casos, ja sigui per l’edat o pel que sigui, ens sentim en el compromís ètic d’intentar incorporar els pares en el procés, si el noi o la noia hi estan d’acord. A vegades, aquesta intervenció és imprescindible.

-¿El dia de més demanda?

-Dilluns al matí és el dia en què més sol·liciten la pastilla de l’endemà. El 2014, en vam dispensar 738. En aquests casos, el temps -les hores transcorregudes des de la relació que sospiten que pot haver sigut de risc- és molt important.

-¿Augmenta aquesta xifra de peticions?

-No. És més o menys similar cada any. La por social, més moral que real, que deia que les noies abusarien d’aquesta pastilla, que se la prendrien com si fossin pastilles de menta i que seria un anticonceptiu més, no s’ha complert.

-No hi ha demanda irresponsable.

-No. Crec que la noia que passa pel tràngol de venir aquí a sol·licitar una pastilla postcoital no es pot dir que sigui una irresponsable. No és un plat que agradi a ningú. I tampoc són gaires les que repeteixen de forma sistemàtica la sol·licitud. Són molt poques, i treballem amb elles perquè aprenguin a negociar la relació sexual amb la parella.

-¿Aquesta informació és ben rebuda?

-Sens dubte. Nosaltres sempre aprofitem que la noia ha vingut per preguntar-li què ha passat, si ha fallat alguna cosa. Considerem que l’important no és si la xifra de sol·licituds puja o baixa, sinó com es tracta els joves que exerceixen el dret de sol·licitar ajuda per evitar un embaràs que no desitgen. Em consta que hi ha serveis on la dispensació de la pastilla postcoital, que es ven a la farmàcia, va acompanyada d’un discurs en què subjau el missatge ‘t’has portat malament’.

-¿Quin mètode anticonceptiu utilitzen amb més freqüència les noies?

-El 80%, el preservatiu. El 10% recorre al mètode de la marxa enrere i el 8% pren hormones. Un sector de nois fan servir incorrectament el preservatiu, és a dir, se’l col·loquen només en l’últim moment, amb la qual cosa el líquid preseminal i el risc de patir una malaltia de transmissió sexual no s’eviten. Ens arriben bastants casos per aquest motiu.

-¿Les noies que atenen tenen el suport de la parella en aquest tema?

-Hi ha de tot. Crec que s’està tornant a un cert masclisme. Ho notem en la forma com expliquen la forma de viure la sexualitat i de quins referents parteixen els nois per abordar l’assumpte. La principal font d’informació sexual dels joves és la pornografia que troben a internet. És d’on extreuen el patró sobre el que és el plaer.

Llegeix l’entrevista completa