Garantir el dret al propi cos: aliances de Catalunya a l’altra banda de l’Atlàntic, via «Catalunya Plural»
Meritxell Rigol, escriu a Catalunya Plural sobre la posada en marxa aquesta setmana d’un grup de seguiment dels Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) a les polítiques catalanes. A més a més, també es fa ressò de la magnitud del projecte de l’Agenda2030, que impulsem conjuntament amb Creación Positiva, que també mira més enllà del país i ha promogut que centenars d’entitats d’Amèrica Llatina i Europa s’articulin per respondre a l'”ofensiva ultraconservadora” contra els drets de les dones, compartida, en països europeus i llatinoamericans.
Una desena d’organitzacions s’articulen per començar a fer seguiment dels drets sexuals i reproductius (DSiR) −els drets vinculats a l’autonomia sexual de les dones− a Catalunya. És una de les accions promogudes pel projecte Agenda 2030 feminista, impulsat per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) i Creació Positiva, que es proposa visibilitzar el vincle entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) −l’Agenda 2030 de l’ONU, aprovada el setembre de 2015−, els drets humans de les dones i els DSiR. Entre les organitzacions catalanes que monitoritzaran la salut dels DSiR al país, hi ha la Xarxa de Dones per la Salut, la Plataforma LGTBIcat, el Comitè Primer de Desembre i el Consell Nacional de Joventut, plataformes que representen desenes d’entitats.
“L’objectiu fonamental de crear el grup de seguiment és veure quines polítiques estan funcionant, quines no i què s’ha de fer per anar més enllà en la garantia dels DSiR, que són drets humans i estan directament lligats a l’autonomia social i econòmica de les dones”, sintetitza Sílvia Aldavert, coordinadora de l’APFCIB, sobre la necessitat de construir aquest espai des de la societat civil.
El grup de seguiment, que té prevista la primera trobada de treball aquesta setmana, es proposa emetre informes anuals de la situació dels DSiR al país, a partir de generar un instrument de monitoratge, aplicable a escala local alhora que vinculat a l’Agenda 2030 de l’ONU. “Per mesurar la salut i el benestar de les dones a Catalunya necessitem generar indicadors sobre DSiR que vagin molt més enllà dels indicadors globals, com és, per exemple, la mortalitat materna que, evidentment, a Catalunya és baixíssima”, planteja Aldavert.
Quant a l'autor