“Els drets sexuals i reproductius són moneda de canvi política”

Denuncieu que la presència dels DSiR a l’Agenda de Desenvolupament de l’ONU posterior al 2015 perilla. Què fa pensar que cauran del llistat de prioritats?

L’evolució dels DSiR ha tingut alts i baixos. La pressió del moviment feminista durant els anys 60, 70 i 80 va aconse- guir un gran auge de la seva presència. A la Convenció de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) celebrada l’any 1979, es comencen a incorporar drets relaci- onats amb l’autonomia sexual i el dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Les conferències internacionals del Caire i de Beijing, celebrades durant la dècada dels 90, comen- cen a configurar específicament els DSiR i a considerar-los drets humans. Però, a finals de segle, arriben els Objectius del Mil·lenni (2000-2015), que intenten englobar tot el que s’ha de fer per aconseguir el desenvolupament mundial en vuit objectius. Els DSiR hi van quedar molt retallats, reduïts a dos objectius: disminuir la mortalitat materna i eradicar les infeccions per VIH.

Com va continuar aquest procés?

L’any 2007, s’hi va incorporar el subobjectiu de garantir l’ac- cés a la salut reproductiva, perquè es van adonar que és fona- mental per aconseguir el desenvolupament de les societats. De tots els objectius, el de la mortalitat materna és el que ha rebut més inversió i el que ha avançat menys, tot i ser clau. Ara, estem en un moment decisiu. La definició última del

marc futur es farà aquest setembre, però ja som conscients que els drets sexuals, els que tenen a veure amb el moviment LGTB, han caigut de l’agenda; els drets reproductius s’hi man- tenen tímidament. Encara no és definitiu i farem pressió.

Els Objectius del Mil·lenni estaven plantejats per a les regions més empobrides. Al nostre entorn, també ens afecta que els DSiR tinguin més o menys pes en els ob- jectius mundials?

El nou marc de desenvolupament s’aplicarà a tots els estats perquè parteix de la realitat que els espais empobrits cada vegada són més transversals, n’hi ha als territoris del Nord i del Sud. Les polítiques seran de compliment obligat arreu del món. És molt difícil establir un marc de desenvolupament comú, però els mínims que s’hi fixin seran fonamentals. Si el marc posterior al 2015 no inclou els DSiR, perdem la capaci- tat de pressió per garantir-los dins els nostres països. I estem en un moment en què es negocien renúncies de drets a molts estats on ja s’havien assolit. La definició del marc depèn de l’ordre mundial, de les pressions d’uns països respecte a uns altres, i els DSiR solen ser moneda de canvi.

Llegeix l’entrevista completa