500 menors a l’any patiran la reforma de l’avortament

500 menors a l’any patiran la reforma de l’avortament

 

EL PERIODICO

Si una adolescent de 16 o 17 anys refusa explicar als seus pares que intenta interrompre l’embaràs que ha iniciat sense pretendre-ho, és perquè té un conflicte molt greu amb els seus familiars. Un 87% de les noies en aquesta situació -unes 4.000 cada any a Espanya- es recolzen en els seus pares, però l’altre 13%, no més de 500 anualment, no ho fan perquè temen una resposta violenta, per discrepàncies ideològiques o religioses amb els seus familiars, o perquè són objecte d’abusos sexuals al seu propi domicili.

Un article de la llei de salut sexual i reproductiva del 2010 va eximir aquestes joves d’informar la família i va dipositar aquesta comunicació en la tutoria d’un professional sanitari, gairebé sempre el ginecòleg o la llevadora que les atén. Això és el que ara es disposa a suprimir el Govern, segons va anunciar ahir el ministre de Justícia, Rafael Catalá, legislant que aquestes menors estiguin obligades a delegar en els seus pares les decisions sobre la seva maternitat.

La pretensió del titular de Justícia, últim residu de l’enterrat projecte de llei que va defensar el seu predecessor, Alberto Ruiz-Galladón, ha fet tornar l’estupefacció als professionals del sector, que alerten de la complicada situació en què es troba l’adolescent que avorta sense informar-ne els pares.

LES MÉS VULNERABLES / «És un retrocés molt greu, que deixarà desprotegit el col·lectiu més vulnerable entre totes les dones que avorten a Espanya», va afirmar ahir Silvia Aldavert, coordinadora de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya, que agrupa 110 professionals. «Aquestes noies no informaran els seus familiars, que en més d’una ocasió són els causants de l’embaràs -va afegir-. Es tracta d’adolescents en situació límit, amb circumstàncies personals molt greus, que han pres la decisió d’avortar. Si la llei no els ho permet, ho faran clandestinament, posant-se en perill».

Un estudi sobre embarassos d’adolescents espanyoles, realitzat al novembre per l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’embaràs (ACAI), que agrupa 22 centres, va alertar d’aquest mateix risc. «Reimplantar el requisit del consentiment paternal per interrompre una gestació no protegirà la menor, com ja es va demostrar en el passat -va dir l’informe-. L’adolescent en desemparament familiar no recorrerà als pares, i tampoc anirà al jutjat. Si està sola, recorrerà a la clandestinitat».

El requisit legal que impulsarà Justícia obligarà a incloure una excepció en la llei d’autonomia del pacient, aprovada sota el Govern de José María Aznar, que va dipositar en els ciutadans de més de 16 anys la potestat de decidir sobretot el que feia referència a la seva salut, tret del canvi de sexe quirúrgic. «Una adolescent podrà autoritzar que se li practiqui un trasplantament o que li amputin una cama, però no interrompre el seu embaràs -va destacar Aldavert-. Aquest nou canvi legal només respon a una ideologia moralista i hipòcrita que vulnera el dret de les dones». L’article 46 del Codi Civil espanyol preveu, en efecte, que una «major de 16 anys i menor de 18» pot contraure matrimoni i ser mare. «Resulta difícilment sostenible que una menor pugui decidir si té un fill, però no si no el vol tenir», va indicar l’informe d’Acai.

EXERCIRAN DE MEDIADORS / La modificació legal anunciada ahir no té una justificació social, va apuntar Cristina Martínez, presidenta de la Federació d’Associacions de Llevadores d’Espanya, que agrupa 7.000 professionals. «No coneixem queixes de familiars que demanin aquesta regulació, ni hi ha conflictes amb la llei en vigor -va afirmar Martínez-. És evident que la futura normativa serà un problema per al 13% de les adolescents que interrompen un embaràs al marge dels familiars. Intentarem ajudar-les». Les llevadores, va explicar Martínez, es proposen exercir d’intermediàries en aquests casos. «Parlarem amb els pares o els citarem a la consulta, acompanyarem les noies en el moment que informin del seu embaràs, ja que moltes temen una reacció de violència física -va descriure la llevadora-. Les tranquil·litzarem i les ajudarem, sense saltar-nos la llei».

El conflicte sorgirà, va advertir, quan els familiars discrepin de la decisió de l’adolescent de no prosseguir amb el seu embaràs. «Se suposa que si es fa una llei així és per dipositar en els pares l’última paraula sobre el tema, cosa que xocarà amb la llei d’autonomia del pacient», va considerar Martínez. Com ja va passar amb el projecte de llei Gallardón sobre l’avortament, aquest anunci legal va ser rebut pels professionals com una mesura innecessària. «No hi ha problema i no hi ha queixes familiars. No era necessari».

Quant a l'autor

admin administrator

1 comment so far

LauraPublicat al4:49 pm - juny 26, 2022

Hola a todos, por cierto, dejo la referencia a la ley de subrogación en Ucrania, traducida al español: https://maternidad-subrogada-centro.es/maternidad-subrogada-law.pdf

Deixeu una resposta

4 × 1 =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.