28S Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament

28S Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament

L’èxit de la tramitació telemàtica a l’avortament durant el confinament s’ha de garantir més enllà de l’estat d’alarma

Al Centre Jove un 82% de les tramitacions durant el període de confinament es van realitzar per aquesta via i va facilitar l’accés segur a moltes dones en confinament

Nota de premsa

Durant el període de confinament -15 març a 21 de juny- des del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) vam gestionar un total de 172 tramitacions d’interrupció voluntària de l’embaràs i un 82% van realitzar de manera telemàtica.

Durant el període de confinament per la COVID-19 a Catalunya es va autoritzar -temporalment durant l’estat d’alarma- la tramitació telemàtica per accedir a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. Aquesta excepció va ser necessària, ja que la Llei Orgànica 2/2010 que regula l’avortament especifica que s’ha de fer presencialment entregant la documentació en paper. La mesura, es va fer a l’empara de la Resolució de 21 de març de 2020 del Servei Català de la Salut. Només dues comunitats a l’Estat espanyol van aprovar aquesta mesura imprescindible per a la seguretat de les dones i la millora de l’accés a l’avortament, Catalunya i Galícia.

Aquesta possibilitat va permetre facilitar l’accés a l’avortament, reduint el nombre de visites presencials als serveis de salut i, per tant, reduint els riscos per a la seva salut, alhora que també permetia minimitzar barreres de desigualtats territorials denunciades en diverses ocasions.[1]

Des de L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius valorem molt positivament la mesura, ja que s’ha pogut garantir, en tots els casos, una informació clara i correcta que ha permès a les dones prendre la decisió que han cregut més oportuna.

Segons Sílvia Aldavert, coordinadora de L’Associació “Aquesta experiència -fruit d’una situació excepcional- va mostrar que és possible gestionar de manera diferent la tramitació que encara obeeix a una lògica paternalista i amb un objectiu dissuasori. Les professionals de la xarxa hem pogut demostrar que no s’ha reduït qualitat en l’atenció ni en la informació, per tant, sol·licitem que aquesta mesura es pugui recuperar i implementar de manera permanent.”

D’altra banda, des de L’Associació volem destacar que en aquest 2020 s’ha observat un augment molt important de les demandes d’avortament que hem gestionat al CJAS. Així en els primers nou mesos del 2019 es va facilitar l’accés a 250 avortaments mentre el 2020, pel mateix període, ja en portem 416, fet que suposa un augment del 66%.

Caldrà esperar a tenir les dades de la resta de serveis de salut que fan avortaments per saber si aquest important increment ha estat generalitzat o es tracta d’un augment vinculat a la major dificultat per accedir als CAPs i ASSIRs a causa de la situació actual de pandèmia i, per tant, les dones han recorregut a serveis que els poden ser de major accessibilitat.

Analitzades les dades de tramitacions d’IVE del 2020 apuntem dos aspectes vinculats a poblacions amb majors dificultats d’accés.

D’una banda, s’ha observat com ha baixat notablement el nombre de demandes d’avortaments de noies adolescents en el període de confinament, que suposava un 3,8% del total. Mentre que en altres períodes de l’any el percentatge se situa en el 12%.  És evident que l’aïllament del confinament ha contribuït a la disminució de les relacions sexuals de les adolescents però també ens preocupa que la possibilitat que hagin tingut major dificultat per accedir al sistema, la qual cosa podrà suposar més embarassos adolescents no planificats. Una altra qüestió que caldrà seguir a través de les dades totals anuals de tota Catalunya.

“El que sí que es torna a posar de manifest, és que en situacions de crisi i quan hi ha majors dificultats d’accés als serveis, la població adolescent ‘desapareix’ i s’invisibilitza. Se’ns oblida que hi són, que no són infants i tenen tantes o més necessitats que la població adulta” afirma Aldavert.

De la mateixa manera, les dones i persones gestants sense targeta sanitària, ni número de la seguretat social, també han patit les dificultats d’accés a l’avortament. Al CJAS, durant el 2020, hem pogut facilitar l’accés a l’IVE a 31 dones en aquesta situació, cosa que suposa un 7,5% del total. Tanmateix el seu accés i tramitació és complexa i poc coneguda i no garanteix els drets fonamentals.

El que ha posat de manifest aquesta pandèmia, de forma clara i cruenta, és que les barreres d’accés al sistema de salut i, en concret, a l’avortament s’han vist agreujades per a tota la població i, especialment, per a la més vulnerabitlitzada. Així doncs, reivindiquem la necessitat d’una sanitat pública universal i feminista que garanteixi els drets de totes les persones sense cap mena d’exclusió.

[1] https://drets-sexuals-i-reproductius.lassociacio.org/informe2019/avortamentterritori/