Notícies

Nota de premsa APFCIB 14/02/2014 DIA EUROPEU DE LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA JO DECIDEIXO, JO DESODEEIXO

Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), en motiu de la celebració del Dia Europeu de la Salut Sexual i Reproductiva, volem tornar a manifestar públicament el nostre rebuig i preocupació davant la CONTRAREFORMA de Llei de SSiR i d’IVE aprovada al Consell de Ministres el passat mes de desembre.

En la situació que es troba la Salut Sexual i Reproductiva (SSiR) a l’Estat Espanyol, celebrar un dia com aquest només es pot fer reivindicant totes les mancances i vulneracions que es viuen actualment. Cal recordar que segons les dades de l’estudi presentat el passat mes de juny1, les polítiques de l’Estat suspenen en gairebé tot, sobretot en educació sexual. Es recorda que el Govern del PP ha paralitzat l’estratègia de salut sexual i reproductiva2 i, per tant, ha provocat un retrocés en l’accés a l’anticoncepció, l’accés als serveis de SSiR i l’absència de la implementació d’una política de formació a estudiants i professionals sociosanitaris.

La deficiència i desigualtat és flagrant, també, en les campanyes de promoció de la SSiR, la implantació de l’educació sexual i reproductiva als currículums escolars i la formació a professionals. S’ha reduït l’accés a contraceptius d’última generació i anticoncepció d’emergència finançats per la sanitat pública i, a més, han aprovat el Reial Decret que ha deixat sense targeta sanitària a milers de persones. Mesures, totes elles, que afecten directament als col·lectius més vulnerables i, fonamentalment, a les dones. A la vegada, per aconseguir la quadratura del cercle, a les retallades i desaparicions de les mesures preventives com l’educació sexual i l’accés a l’anticoncepció, s’hi afegeix aquest avantprojecte anomenat Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada.

Aquesta nova legislació situarà l’Estat espanyol entre els països menys respectuosos amb els Drets sexuals i Drets reproductius (DSiDR) de la UE i del món. L’APFCIB vol insistir en què el Govern del Partit Popular està mantenint un posicionament ideològic repressiu que atempta contra l’autonomia reproductiva de les dones; autonomia que constitueix un dels DSiDR, drets reconeguts en diverses Convencions i Conferències de Nacions Unides, que l’Estat Espanyol va subscriure i ratificar, i que obliguen als diferents governs a realitzar actuacions encaminades al compliment d’allò que es va acordar.

Com a professionals expertes de la planificació familiar, recolzem qualsevol mesura encaminada a afavorir la consecució d’un embaràs desitjat i d’una maternitat i paternitat digna, desitjada i enriquidora. Però pensem que les úniques iniciatives que han demostrat la seva validesa i fiabilitat són l’educació sexual, mitjançant mecanismes de col·laboració entre el sistema educatiu i el sanitari, i l’accés als mitjans anticonceptius, així com als serveis específics d’educació i orientació sexual culturalment adaptats a les necessitats de la població. A més, advoquem per una comprensió de la vida que vagi més enllà del moment de la concepció i que reculli, sobretot, la qualitat i dignitat de vida. En aquest sentit, volem evidenciar que cap de les mesures legislatives anunciades impliquen una millora en la qualitat i dignitat de vida ni s’adeqüen a la realitat social actual; tot el contrari, s’obliden de fer aquesta reflexió, amb les conseqüències
que això tindrà per la població més vulnerable. Conseqüències no exemptes de patiment i desemparament, situacions que són impensables dins una societat basada en l’estat de benestar. Aquest tipus d’accions només responen a la voluntat de tutelar els drets i la capacitat de decisió de les dones que no es pròpia d’un govern del segle XXI.

Solament ens resta exigir al Govern de l’Estat que aturi aquestes mesures restrictives i incoherents fonamentades en un criteri ideològic i moralista, sense cap base sanitària o social recolzada per organismes internacionals com l’OMS i l’ONU. Cal que el Govern de l’Estat recordi que vivim en un Estat de Dret i que les dones som subjectes de drets, entre els que s’hi troben els Drets Sexuals i Drets Reproductius.

Apel·lem, també, al Parlament de Catalunya que el 27 de setembre del 2013 va aprovar, una resolució on es comprometia a:
1. iniciar el procés per a l’elaboració i desenvolupament d’una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductius
2. Insta al Govern a:
a. Desplegar en la seva totalitat, i amb la màxima eficiència i efectivitat real, la Llei actual garantint l’aplicació del text legislatiu tant en matèria d’educació sexual, com d’anticoncepció i interrupció de l’embaràs. Dotar dels recursos necessaris a la xarxa pública de salut per garantir l’equitat en l’accés i l’exercici dels drets sexuals i reproductius.
b. Blindar les garanties que la Llei actual estableix per protegir el dret, la seguretat i confidencialitat de les dones i professionals que efectuen una interrupció voluntària de l’embaràs limitant qualsevol intent de retrocés del Govern de l’Estat en aquesta matèria.

I, finalment, fem una crida a la mobilització, l’acció i la desobediència civil, política i institucional davant la possible aprovació de la contrareforma de l’avortament. Seguim i seguirem lluitant i obrint espais de llibertat perquè sabem que, sigui quina sigui la llei, si una dona decideix avortar, ho farà. Seguirem treballant per una sexualitat lliure, plaent, no
discriminatòria, no submisa ni heteropatriarcal.

Per a més informació poseu-vos en contacte amb Sílvia Aldavert 663917170 / 669387151

Las sinrazones de la ley Gallardón

A veces, para poder desmontar el discurso del contrario se hace imprescindible entrar en sus argumentos. Dicen los populares que la “no disminución del número de abortos” y nuestra elevada tasa de interrupciones están entre las principales razones para promover la Ley de Aborto que presentan. Sin embargo, la obstinada realidad les desmiente, ya que el número de abortos ha descendido en 2012 un 5’1% en nuestro país. Por otra parte, nuestra tasa de aborto se sitúa en la media de la Europa Occidental, en torno al 12 por 1000, muy alejada de la tasa de aborto internacional, un 28 por mil. El 70% de esas interrupciones se realizan antes de la semana 8 por voluntad de la mujer y con total garantía sanitaria, por lo que no parece que ni los abortos tardíos ni la seguridad sanitaria y jurídica puedan ser otras de las razones esgrimidas como motores del cambio. Tampoco la tan manida “demanda social”, ya que el 85% de la sociedad civil opina que solo la mujer debe decidir sobre su maternidad.

ACAI considera que la reforma de los populares en contra de lo “pretendido” conseguirá el efecto contrario: el aumento del número de interrupciones, dado que la derogación de la actual regulación supone también la derogación de una normativa relativa a la educación sexual, prevención, anticoncepción… ;políticas que son las únicas que pueden contribuir al descenso en el número de abortos en nuestro país. Por otra parte, al no permitir el aborto en base a la grave enfermedad del feto y contemplar un plazo máximo de 22 semanas para abortar, se aumentarán los abortos preventivos.

Asimismo, y tal y como acreditan los principales organismos internacionales, a nadie debería pasar desapercibido que las leyes restrictivas como la que quiere aprobar el PP no solo no disminuyen el aborto sino que provocan éxodos abortivos e interrupciones clandestinas e inseguras.

Otra de las razones que sostiene el Partido Popular para apuntalar su anteproyecto es la estimación de que el nasciturus no está protegido al mismo nivel que la mujer y que tal circunstancia ha de ser subsanada. Y ciertamente así es, ya que es obvio que constitucionalmente la mujer, que es persona, no está ni puede estar al mismo nivel en derechos que el nasciturus, sino por encima de él, cuando se produce un conflicto. Y así lo avala la sentencia del T.C cuando afirma que “la vida del nasciturus no tiene el mismo rango de protección que el derecho a la vida, a la salud, a la integridad y a la privacidad de la mujer”

Dicen también los populares que es “necesario dar eficacia al asesoramiento, a la asistencia y a la información clínica proporcionada a la mujer embarazada”. Es decir, se afirma que se incumple la actual norma que obliga precisamente a dar ese asesoramiento a la mujer para que esta tome una decisión libre e informada. En este sentido, desde ACAI hemos requerido al promotor del anteproyecto que aclare sobre qué extremos se estima que no se informa a la mujer en la actualidad. En definitiva, qué vulneraciones de la norma, a su juicio, se están produciendo. Ante la ausencia de respuestas, nos tememos que lo que el PP busca en realidad es abrir la puerta a que el asesoramiento de la gestante se convierta en un desfile de personas, relacionadas o no con la mujer, ante las que esta tenga que exponer su intimidad. De hecho, el término “aceptación tácita” incluido en el texto en relación al asesoramiento, nos parece a los profesionales una invitación descarada a que puedan adentrarse en la intimidad de la mujer personas cuyo objetivo único sea combatir el aborto.

Dice también el Ministro de Justicia que con su anteproyecto buscan hacer partícipes a los progenitores, tutores o curadores en la toma de decisión de las menores o personas que necesitan de complemento para decidir sobre la Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE). En este sentido, tenemos que afirmar que tres de cada cuatro mujeres de 16 y 17 años acuden acompañadas de uno de sus progenitores. La cuarta, la que acude sola, o está emancipada de hecho, casada, ya es madre…o no puede contar con ninguno de sus tutores porque por razones ideológicas, morales o religiosas, o por su propia seguridad física no puede hacer partícipe a sus padres de la situación.

En esta línea de pensamiento, el Gobierno pretende modificar la Ley de Enjuiciamiento Civil para crear un nuevo procedimiento urgente que, en caso de conflicto, complete la falta de capacidad de las menores. Este proceso “ad hoc” prevé un periodo de 15 días para tramitar todo el proceso. Creer que durante ese tiempo se tramitará un procedimiento judicial que agote la primera y segunda estancia y se celebrará una vista previa solicitud con el emplazamiento anterior de todos los interesados, es desconocer absolutamente la situación de los Juzgados y Tribunales españoles. Es configurar en definitiva un procedimiento innecesario, de imposible cumplimiento y de tal amplitud de interesados que casi se convierte en una broma la calificación del proceso de “actuaciones reservadas”

Dice el Partido Popular que quiere defender la libertad y la intimidad de la mujer. En este sentido quisiéramos señalar que para cualquier mujer abortar en nuestro país se convertirá en una carrera de obstáculos médicos, administrativos y jurídicos tendentes a limitar de forma clara las posibilidades de abortar, incluso en aquellos casos puntuales no penalizados por la norma. Un periplo médico y vital completamente tutelado y “público” que puede llegar a situar a la mujer en semanas de gestación que impidan en sí mismas el aborto por límite temporal. En definitiva, con esta carrera de obstáculos, el Estado español contravendrá la posición del Tribunal Europeo de Derechos Humanos “que recomienda a los países no estructurar su marco jurídico de tal forma que se limiten las posibilidades legales de obtener un aborto”.

La propuesta normativa no cuenta con el largo recorrido que le impone a la mujer que pretenda abortar en forma legal; ese recorrido impide la salvaguarda de la intimidad de la mujer y la protección eficaz que la norma pretende  toda vez que los documentos que se generen (certificado de asesoramiento e información; los certificados de los especialistas, etc…) deben de ir de un sitio para otro y en cada lugar nuevo al que llegue la mujer, necesariamente deberá identificarse y demostrar que los documentos que le permiten justificar haber superado cada fase le corresponden a ella y no a otra mujer.

Esta norma que nos quieren imponer en contra de la opinión mayoritaria de la ciudadanía, este proyecto de ley contrario a la Resolución 1607 de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa que recomienda a los Estados apostar por despenalizar el aborto en los plazos de gestación razonables; este anteproyecto que es la única promesa de su programa electoral que han cumplido nos aleja de Europa, invisibiliza a nuestras mujeres y devuelve a la más absoluta inseguridad jurídica a los profesionales. Y esos sí son argumentos reales y de peso que invalidan la tendenciosidad moral con la que se pretende justificar esta reforma.

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS)

El CJAS és un espai de referència per l’atenció específica a adolescents i joves de caire preventiu i assistencial i sense ànim de lucre, que ofereix els seus serveis des de l’any 1992. Es considera un servei complementari dels serveis sanitaris i socials de la xarxa pública, especialitzat en la promoció i prevenció de la salut afectiva i sexual. La finalitat del CJAS és atendre i acompanyar els i les joves (i el seu entorn) en el procés de creixement per afavorir la vivència d’una afectivitat i sexualitat positiva i responsable.

El servei es basa en l’atenció immediata i confidencial en la primera demanda. Posteriorment, es programen les visites segons el caire i especificitat i, també, s’atenen de manera personal, les consultes fetes per telèfon i a través del web. El CJAS és un centre alternatiu per la prevenció de la sida i la detecció d’anticossos del VIH des de l’any 1994. S’ofereix la possibilitat de realització de la prova ràpida del VIH i també de la sífilis.

Des dels seus inicis, el CJAS desenvolupa tallers d’educació afectiva i sexual dirigits a nois i noies de 12 a 16 anys, grups classe o altres grups especials basats en el treball en grup, dinàmic i participatiu com un dels espais de sensibilització i aprenentatge per excel·lència.

L’equip reuneix professionals de diferents disciplines (medicina, infermeria, treball social, psicologia, administració, direcció mèdica i de gestió), amb l’objectiu d’assegurar una mirada global a les demandes dels i les adolescents i joves.

Una de les tasques fonamentals del CJAS és la generació de coneixement i materials propis. Els últims que s’han publicat són:

Informe tècnic CJAS_AU evolució 2005-2015

Key findings EC CJAS 2005-2015

Programa de Promoció dels drets i de la salut afectivosexual i prevenció del VIH/sida


L’APFCIB va iniciar aquest projecte l’any 2000 i abasta tot el territori català. Es tracta d’un programa educatiu dissenyat específicament per a les dones que estan a les cases d’acollida i pisos assistits. En aquest sentit, cal tenir present que, en aquest context, les dones constitueixen un grup natural i, el què és més important, es troben en un moment del seu desenvolupament vital marcat per la reflexió i la necessitat de canvi; en conseqüència, són més receptives a l’autopercepció i l’autocura. Així, aquest projecte té com a finalitat última promoure la sexualitat positiva i crear la consciència de risc en relació amb la seva salut sexual i reproductiva per a la prevenció del VIH/sida i d’altres ITS. A més, considerem que el treball en grup facilita la reflexió i el debat envers l’autocura, i posa de manifest els diferents posicionaments davant la salut sense oblidar la perspectiva de gènere, la qual cosa afavoreix la comprensió de la relació existent entre la prevenció i l’estat de salut en general.

logo-memoria


L’APFCIB va iniciar aquest projecte l’any 2004 a Santa Coloma de Gramenet i, actualment s’intervè arreu del territori català. Es tracta d’un programa educatiu que té com a finalitat última promoure la sexualitat positiva i crear la consciència de risc en relació amb la seva salut sexual i reproductiva per a la prevenció del VIH/sida i d’altres ITS en dones i homes amb una vulnerabilitat social especial i que formen un grup natural als Centres de Formació Ocupacional (CFO). El plantejament es basa en el fet que el treball en grup facilita la reflexió i el debat envers a l’autocura, evidencia els diferents posicionaments davant la salut i afavoreix la comprensió de la relació existent entre la prevenció i l’estat de salut en general.


L’APFCIB va iniciar aquest projecte l’any 2010 i es centra en fer una intervenció als centres educatius de secundària d’arreu de Catalunya on hi ha un percentatge de població immigrada del 10%, com a mínim.

Els tallers consten de 2 sessions per grup i estan destinats a joves d’entre 12 i 18 anys, amb la finalitat última de sensibilitzar i fomentar els Drets Sexuals i Drets Reproductius (DSiDR), la Salut Sexual i Reproductiva (SSiR) i la sexualitat afectiva. Aquests tallers plantegen dinàmiques sobre els DSiDR i treballen els mites i posicionaments dels i les joves en matèria de salut sexual i reproductiva.


L’APFCIB ja fa alguns anys que forma part del projecte de la Federació de Planificació Familiar Estatal per tal de formar dones immigrades en drets i salut sexual i reproductiva.

Es tracta d’una formació fonamental per conèixer els drets, recursos i documents vinculats directament amb la salut sexual i la salut reproductiva que no sempre són de fàcil accés per a les persones d’altres països. S’adreça a dones immigrades a través d’uns cicle formatiu de 9 hores i amb un temari específic.


L’APFCIB ja fa alguns anys que forma part del projecte de la Federació de Planificació Familiar Estatal per tal realitzar aquests vídeo-fòrums sobre drets i salut sexual i reproductiva amb població immigrada.

Aquesta intervenció vol facilitar coneixements i habilitats per a la presa de decisions segures i informades respecte a la sexualitat i la reproducció que garanteixin el benestar i la salut sexual i reproductiva de dones i homes immigrants. Per això es planteja una línia formativa a través del treball en vídeo-fòrums per afavorir el diàleg intercultural. Aquesta nova metodologia de treball s’utilitza com una eina per dinamitzar i promoure la participació i comunicació. La metodologia emprada és fonamentalment basada en el vídeo-fòrum i la unitat didàctica de referència a través de dinàmiques participatives i els grups de discussió. Es facilitaran fulletons informatius i tota la informació referent als recursos sociosanitaris relacionats.