Notícies

Caída histórica de abortos en 2014

El año pasado el número de interrupciones voluntarias del embarazodescendió un 13%, según los datos provisionales recopilados por la Cadena SER correspondientes a catorce comunidades autónomas. Hay tres, que son Cantabria, Asturias y Galicia, que han rehusado ofrecer la evolución en sus zonas.

En las catorce comunidades, el número de abortos roza los 90.000, casi 14.000 menos que en 2013. La caída es generalizada y es muy relevante en algunas comunidades como Euskadi, del 22%; Castilla y León, un 20%; Madrid y Aragón en torno al 17% y en Cataluña y Andalucía del 13% y 12%, respectivamente.

A falta de conocer los resultados de Cantabria, Asturias y Galicia, todo parece indicar que, en 2014,el número de abortos bajará de la barrera de los 100.000, una cifra que nos haría retroceder a índices de hace una década.

Los resultados de 2014 confirman además la tendencia a la baja iniciada desde que entró en vigor en 2010 la ley de plazos. En 2012, el descenso fue del 5%, en 2013 fue del 3%. La actual ley de Salud Sexual y Reproductiva reconoce el aborto libre y el derecho de la mujer a decidir sobre su maternidad dentro de las primeras catorce semanas de gestación. El gobierno de Rajoy intentó sin éxito derogarla pero sí ha restringido el derecho para las chicas de 16 y 17 años, que desde hace unas semanas necesitan la autorización de su familia para poder abortar.

Las menores de 16 y 17 años tendrán que contar con el consentimiento paterno para abortar a partir de mañana

El Boletín Oficial del Estado (BOE) publica este martes la reforma de la ley del aborto que modifica el régimen de consentimiento de las menores para la interrupción voluntaria del embarazo. A partir de mañana miércoles las menores de 16 y 17 años tendrán que tener el consentimiento paterno o de sus tutores legales para poder abortar. Con la Ley Orgánica 11/2015, de 21 de septiembre, se deja sin contenido el apartado cuarto del Artículo 13 de la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y se modifica el apartado 5 del artículo 9 de la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Según la exposición de motivos recogida en la modificación publicada este martes, “el que las menores de 16 y 17 años se encuentren acompañadas de sus representantes legales, padre y/o madre, personas que ostenten la patria potestad o tutores es fundamental para situaciones de vital importancia e impacto futuro, como es la interrupción voluntaria del embarazo”. La ley considera que “no se trata únicamente de la protección de la menor, sino que su cuidado comprende el núcleo esencial de todas esas figuras jurídicas” y se considera que “la modificación contemplada en la Ley Orgánica 2/2010 impide a los progenitores y tutores cumplir con la obligación recogida en el Código Civil, privando a las menores de la protección que el mismo texto legislativo reconoce, de poder contar, en un momento crucial y complicado de su vida, con la asistencia de quienes ejercen su patria potestad”. Asimismo, esta modificación afecta a la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica, en lo que se refiere a los límites del consentimiento informado. Así la reforma “suprime la posibilidad de que las menores de edad puedan prestar el consentimiento por sí solas, sin informar siquiera a sus progenitores”. El pleno del Senado aprobó el día 10 de septiembre la modifición de la ley del aborto con 145 votos a favor, 89 en contra y cinco abstenciones. Tres senadores del PP -Ángel Pintado, Gari Durán y José Ignacio Palacios- votaron en contra de la reforma que proponía su grupo, al considerar insuficientes los cambios. Y una cuarta, Ana Torme, emitió su voto en blanco. Con la publicación y entrada en vigor de la reforma se pone punto y final a un proceso que ha generado divisiones en el seno del PP y la dimisión del exministro de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, al ver como el Gobierno de Mariano Rajoy retiraba el proyecto que había preparado.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2561576/0/menores-16-17-anos-tendran-que-contar-con-consentimiento-paterno-para-abortar-partir-manana/#xtor=AD-15&xts=467263#xtor=AD-15&xts=467263

Nota premsa APFCIB: Valoració de l’informe sobre l’avortament a Catalunya 2014

Des de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), i després de revisar amb atenció les dades mostrades a l’informe “La interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya 2014[1],  volem manifestar la satisfacció per alguns resultats positius i, també, la preocupació per altres que creiem s’han de capgirar.

De tota la informació mostrada volem posar el focus i congratular-nos per 4 fets:

  • De la clara tendència a la baixa pel que fa a la taxa d’IVE en dones d’entre 15 a 44 anys des del 2008. Aquestes dades dissipen definitivament totes les opinions apocalíptiques que la reforma de la Llei del 2010 suposaria un augment en el número de peticions d’avortament. A Catalunya la taxa d’IVE se situa en un 12,5 per 1.000 dones de 15 a 44 anys, inferior a països com França o Anglaterra.

 

  • De la consolidació de la reducció d’IVEs en els grup de dones més joves, menors de 19 anys. Les dades del 2014 mostren la taxa més baixa des de l’any 2000 (10,93 per mil) i una consolidació de la baixada des del 2008 en endavant. Així doncs, es torna a confirmar la desconnexió amb la realitat social que suposa el canvi de llei actual que afecta a les menors.
  • Del fet que la disminució en la taxa d’IVE mostra, indirectament, la disminució dels embarassos no desitjats i aquesta és una molt bona notícia, especialment rellevant en el grup poblacional de les noies de menys de vint anys.
  • De la consolidació de l’IVE farmacològic com una alternativa més a  disposició de la dona per tal que pugui triar el que més li convingui.

Les condicions favorables d’accés a l’IVE, acompanyades també de la major accessibilitat a informació i formació sobre salut sexual, als mètodes anticonceptius –incloent l’anticoncepció d’emergència-  i l’educació sexual, permeten reduir el nombre d’embarassos no desitjats i, en definitiva, gaudir d’una vida sexual més plena i satisfactòria. 

Per aquests motius, encoratgem al Govern de la Generalitat a dissenyar i aplicar un Pla de Promoció de la Salut Sexual i Reproductiva de forma real i eficient i que tingui el seu fonament en el respecte i garantia dels Drets Sexuals i Reproductius. I, a la vegada, exigim al Govern de l’Estat que aturi els atacs i reformes moralistes que està aplicant en la legislació actual.

Però també veiem amb preocupació algunes dades que s’observen i que tenen a veure amb factors que augmenten la vulnerabilitat de les dones en aquest àmbit i que requereixen un treball específic i urgent:

  1. Vulnerabilitat 1: Edat. A Catalunya es van produir el 2014, 5.674 IVE entre noies menors de 25 anys (2.044 menors de 19). Malgrat la reducció comentada anteriorment, i que proporcionalment no sigui el grup etari amb més IVE, continua essent una xifra elevada que exigeix continuar treballant per millorar l’educació afectivo-sexual i l’accés ràpid i fàcil als serveis assistencials. 
  2. Vulnerabilitat 2: Origen. La disminució de les IVE i dels embarassos no desitjats no afecta per igual a tota la població. Atenent a les dades de l’informe la taxa d’IVE de les dones d’origen estranger és 2,6 vegades més alta que les d’origen autòcton. Aquesta diferència és encara més notable entre la població més jove. De nou, un factor de vulnerabilitat sobre el que cal incidir amb polítiques especifiques per abordar el tema. 
  3. Vulnerabilitat 3: El seguiment de salut sexual i reproductiva en centres de planificació familiar. Fins a un 29,1% de les dones que van interrompre l’embaràs no utilitzaven centres de planificació familiar ni de la xarxa pública ni de la privada. És cert que d’un any a l’altre s’ha reduït aquesta xifra del 34,8% al 29,1% però encara resulta exageradament alta i és necessari reflexionar sobre els motius que porten a un terç de la dones a no acudir a centres on poden rebre el seguiment especialitzat sobre aquest tema. 
  4. Vulnerabilitat 4: Manca de recollida i avaluació de dades sobre complicacions en el procés d’IVE. Complicacions segregades per causa de l’embaràs, de patologia sobreafegida, de la tècnica utilitzada i valoració de cada tècnica i, també, d’informació i funcionament del circuit. Sense tenir aquestes dades disponibles és difícil saber quines són les dificultats afegides, obstacles i iniquitats que es troben les dones per tal de millorar el servei el màxim possible.

 

Posem en valor la feina feta des de l’APFCIB i el seu programa jove, el CJAS

L’APFCIB fa prop de 30 anys que treballa per defensar i garantir els Drets Sexuals i Reproductius de tota la població a través de diferents programes d’atenció, formació i sensibilització. A dia d’avui, és just i necessari posar en valor la tasca feta per l’entitat i, concretament, pel nostre Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) així com de tots els companys i companyes de les entitats del sector i dels equips professionals dels serveis sanitaris com el CAP, ASSIRs i Tardes Joves.

El CJAS és un centre complementari als ASSIR que atén a joves de fins a 30 anys amb un model d’atenció multidisciplinar, confidencial, específic per a joves, gratuït i basat en els Drets sexuals i Reproductius. La contribució del CJAS a la xarxa pública en aquest àmbit és notable. Les xifres parlen per si soles. Cada any s’atenen presencialment a més de 2.500 joves, es dispensen 750 píndoles d’anticoncepció d’emergència,  es fan 636 proves d’embaràs i es gestionen 189 derivacions per IVE, es fan més de 600 proves d’ITS i s’assessora a centenars de nois i noies sobre mètodes anticonceptius.  A això caldria afegir-hi totes les atencions telefòniques (2.300 any) via e-mail (700 any) i els i les joves que han participat en intervencions educatives grupals sobre salut sexual, prop de 4.500.

El nostre repte és seguir avançant per acompanyar més i millor a la població jove i reduint les desigualtats en salut que són el determinant fonamental per a la millora de la qualitat de vida de totes les persones.

La Taula per a la Salut Sexual i Reproductiva elabora un mapa de recursos del conjunt de la ciutat

La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha presidit la reunió de la Taula per a la Salut Sexual i Reproductiva, que ha aprovat formalment el seu pla de treball, després d’haver elaborat un Mapa d’Actius que recull totes les actuacions que es duen a terme a la ciutat en aquesta matèria, independentment del seu abast o titularitat. A la trobada de la Taula hi ha participat també la Regidoria de cicle de vida, feminismes i LGTBI.

La Taula per a la Salut Sexual i Reproductiva és l’instrument de què es va dotar la Mesura de Govern per promoure la Salut Sexual i Reproductiva a la ciutat de Barcelona, aprovada el juliol de 2014, per garantir la participació i la coordinació de tots els actors implicats en el seu procés d’implementació i desenvolupament. La Taula està formada per institucions i per les entitats socials que intervenen en aquest àmbit, des d’una mirada transversal. En els darrers mesos han estat treballant en estratègies i plans comuns que permetin introduir millores en relació a la salut sexual i reproductiva a la ciutat.

El Mapa d’Actius de Barcelona elaborat per la Taula aglutina totes les actuacions que constitueixen la resposta que la ciutat ofereix per millorar la salut sexual i reproductiva de la seva ciutadania. Avançar en la diagnosi és el que permetrà veure els buits que hi ha, avançar en noves intervencions i ordenar les que ja tenim en marxa. El Mapa d’Actius actualment està conformat per 184 actuacions.

La comissionada de Salut, ha destacat que “el coneixement compartit dels projectes que es duen a terme a la ciutat permetrà conèixer la dimensió, cobertura i distribució de les accions i també avançar conjuntament en sistemes d’avaluació per mesurar-ne el seu impacte. Això facilitarà enfocar les prioritats allà on encara no hi ha efectius o convé reforçar-los”. La mesura s’emmarca en l’Àrea de Drets Socials, “cosa que ha de contribuir a la transversalitat de les actuacions que se’n desprenguin i a introduir la perspectiva dels drets en les intervencions públiques en matèria de salut sexual i reproductiva”, ha afirmat Tarafa. “La mesura també és una oportunitat per crear aliances entre institucions i entitats que permetin abordar les situacions complexes i avançar en els drets sexuals i reproductius”, ha afegit.

La comissionada de Salut s’ha compromès a promoure la participació del major nombre d’actors implicats en l’àmbit d’intervenció de la mesura per tal de generar la confluència de les intervencions i multiplicar-ne els efectes; a estudiar una redefinició de la línia de finançament de projectes de l’àmbit per tal de vincular-lo a les línies d’actuació i a la sostenibilitat del sistema, així com a identificar les dificultats en el procés d’implementació per tal de reorientar la mesura i poder-la desenvolupar al màxim de les seves potencialitats.