L’avortament a Argentina | Com s’ha arribat a la situació actual?

L’avortament a Argentina | Com s’ha arribat a la situació actual?

El passat 14 de juny la Cambra de Diputats d’Argentina aprovava el projecte de llei per a la despenalització de l’avortament, gràcies a la força i articulació del moviment feminista argentí. A falta de l’aprovació definitiva per part del Senat, compartim aquest article d’Ana Laura Fayos, companya del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, psicòloga comunitària i activista feminista.


L’avortament a Argentina

Context històric i legal

Argentina ha viscut imporantíssimes transformacions en matèria de drets sexuals des de principis de segle. La Llei Nacional de Salut Sexual i Procreació Responsable N°25.673 i el seu Decret Reglamentari N°1282, promulgats el 2002 i el 2003 respectivament, han suposat enormes avenços: la creació d’un Programa Nacional de Salut Sexual i Procreació Responsable. El programa s’ha materialitzat en un pressupost i recursos específics destinats a aquesta àrea en concret: capacitació de professionals, mètodes anticonceptius disponibles per ser lliurats en tots els serveis de salut públics del país i, sobretot, un respatller legal per a la garantia dels Drets Sexuals i Reproductius.

De la mateixa manera, s’ha promulgat una llei d’Educació Sexual Integral (Llei Nacional 26.150) l’any 2006, i encara que el seu decret reglamentari no va veure la llum fins el 2010, aquesta legislació suposa un gran avenç en relació als drets dels/as nens/as i joves.

No obstant això, l’avortament continua sent una assignatura pendent de tots els governs pels quals ha travessat el país.

A Argentina no és legal, excepte en els casos que disposa l’article 86, incís 1° i 2° del Codi Penal de la nació :

  • en els casos de perill per a la vida de la dona
  • en els casos de perill per a la salut de la dona
  • quan l’embaràs sigui producte d’una violació

Fins a l’any 2012, només constava com a violació si la dona tenia algun tipus de diversitat funcional (en el Codi Penal figura com a “idiota” o “dement”). A partir de març d’aquell  any en les actuacions “F. A. L. s/ medida autosatisfactiva” , la Cort Suprema de Justícia va dictar una ordre per tal d’establir que la interrupció dels embarassos que hagin estat producte de violació, no és punible, sense que la dona hagi de tenir una discapacitat, o hagi de presentar algun altre problema mental.

 

No obstant això, no totes les causals es respecten i consideren vàlides per igual. En el cas de la salut, és a dir, quan existeix un risc per a la salut de la dona, és considerada vàlida quan es tracta d’una raó física. Però si és la salut mental o social la que es troba en risc, es presenten grans diferències entre les províncies.

  • Això suposa una violació del dret de la dona a accedir a una ILE (Interrupció Legal de l’Embaràs), tenint en compte que la salut és integral. Tot això porta a la situació de clandestinitat entorn dels avortaments que es produeixen al país :
  • Les morts per avortaments insegurs a Argentina representen el 17% del total de les morts maternes12 en el trienni 2014-2016.
  • 2 de cada 10 de les dones mortes per causes maternes van morir per avortaments insegurs: 47 dones per any.
  • La mort per avortaments insegurs és la primera causa individual de mort materna des de 1980 en l’Argentina.
  • Des de la recuperació de la democràcia s’han mort 3030 dones per avortaments insegurs.
    En el 2013,14 49.000 dones es van internar als hospitals públics per problemes relacionats amb l’avortament:▪ 135 dones per dia.
    ▪ 2 de cada 10 tenien 19 anys o menys.
    ▪ 3 de cada 10 tenien entre 20 a 24 anys.

Aquestes dades van ser preses de la “Dirección de Estadísticas e Información de Salud del Ministerio de Salud de la Nación”.

No obstant això, aquestes dades són sempre incomplets, ja que corresponen només a les xifres de dones que ingressen als hospitals sobretot per complicacions referides a un avortament. Per tant, les xifres reals se suposen molt més altes que les que s’observen en aquestes dades.

A tot això s’hi afegeix la forta influència que tenen al país les organitzacions pro vida. No es pot deixar d’esmentar que Argentina també va ser el primer país a declarar, en 1998 i per un decret iniciativa del president Carlos Saúl Menem, “El Día del Niño Por Nacer”, que és recordat cada 25 de març. I a partir d’aquí han sorgit nombroses campanyes, com és l’exemple de “El Bebito”, una de les més actuals i de major difusió mediàtica.

Les veritables protagonistes de la història, però, són les organitzacions i moviments feministes, figures fonamentals en tots els moviments i transformacions que es van ser donant al país en relació als drets de les dones i dels grups més vulnerabilizados i exclosos. Aquestes organitzacions van començar a sorgir ja en els anys setanta. I ja en aquell moment enunciaven en la seva lluita la consigna del Dret a l’avortament. Entre els moviments que es van ser gestant, un dels més importants es produeix l’any 2005, quan emergeix la “Campaña Nacional por el Derecho al aborto Legal, Seguro y Gratuito”  sota la consigna ““Educación sexual para decidir, anticonceptivos para no abortar, aborto legal para no morir”.

Aquesta campanya ha servit de punt de trobada de diferents organitzacions i dones de tot el país i sumar-les en una mateixa lluita, la despenalització de l’avortament. Els famosos mocadors verds, que veiem (ara més que mai) als carrers de diferents ciutats de l’Argentina en totes les marxes i intervencions pels drets de les dones, simbolitzen anys de recorregut de companyes que van decidir posar el cos a la lluita per la legalització de l’avortament, entre tantes altres lluites.

En aquest mateix context, des de fa uns anys i com a iniciativa d’activistes feministes, han començat a sorgir al país “Socorros Rosas”. Inspirades en els acompanyaments de les feministes de les dècades de el ’60 i de el ’70, és que han pres aquest nom. Activen en diferents geografies del país, articulant-se per passar informació i acompanyar a dones que decideixen avortar . Les dones es posen en contacte amb elles a través de diferents mitjans.

I encara que el socorrisme constitueix resistència, resistència que es fa amb el cos, des d’una xarxa de sororitat que s’ha construït i es va multiplicant amb cada dona que és acompanyada en la seva decisió d’avortar, no deixa de ser una responsabilitat que li correspon en primeríssima instància a l’Estat.

Esdeveniments i moviments actuals 

En el febrer passat el conductor d’un dels programes de televisió més mediàtics del país (programa d’espectacles que, sobretot, es dedica a exposar la vida distintes peronalitats), va conduir una de les seves emissions amb un mocador verd de la “Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito”. A partir d’aquell moment, va decidir obrir un debat sobre el tema en les següents emissions, convidant a diferents dones referents del feminisme i la lluita per la despenalització a Argentina (advocades, actrius, periodistes…).

Aquests debats van obrir una porta diferent a la discussió, portant la informació a un nou públic, ja que l’audiència que veu aquest programa, com bé ho va exposar una de les convidades al debat, no és la que trobem en les marxes o en els diferents moviments de lluita.

A pocs dies d’aquest esdeveniment, el president d’Argentina va declarar que impulsaria l’obertura de debat sobre l’avortament al Congrés, si bé va deixar clar que la seva postura és “a favor de la vida” (frase utilitzada comunament pels qui es declaren en contra de la despenalització).

Des de la “Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito” es va presentar per setena vegada un Projecte de Llei. Per acompanyar aquesta presentació del projecte, la Campanya va organitzar i va convidar a participar d’un “twittazo” a les xarxes amb el hashtag #AbortoLegalYa i d’un “pañuelazo” davant del Congrés de la Nació, tots dos amb una enorme participació.

Si bé la Campanya porta 13 anys realitzant intervencions i posant el cos a la lluita per la despenalització, i si bé és sabut que la lluita no s’acaba amb la despenalització, ja que aquesta implica moltes altres lluites nucleadas en aquesta Campanya, per primera vegada en la història, el projecte entrarà en la instància de debat al Congrés.

Serà aquest, finalment, el moment de l’avortament legal, segur i gratuït?

No serà possible conèixer la resposta fins que finalitzi, cap a finals de maig, aquest debat.

La responsabilitat de l’Estat 

“Cada mort per avortament clandestí és un femicici per un Estat absent”. Aquesta és una de les frases que s’utilitzen en les marxes i intervencions des de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït. Considero que aquest és un missatge clar, que resumeix la situació de l’avortament a Argentina. Les dades són clares i, en aquest cas, els nombres parlen per si mateixos. Les dones avortem. I també morim per fer-ho en males condicions. Però això últim és el que ha de deixar de succeir. Amb la llei en primera instància, però també acompanyat del millorament de moltes altres polítiques com l’Educació Sexual Integral i la Salut Sexual i (no) Reproductiva, així com també les vinculades a la violència de gènere.

Les protagonistes de la lluita

Aquest article no em pertany del tot, és una descripció que intenta prendre les lluites dels qui són les veritables protagonistes dels moviments històrics esdevinguts.
A totes elles un enorme GRÀCIES.

Quant a l'autor

APFCIB administrator